Esther Jaumà: “El CN Granollers és un dels dos millors clubs d'Espanya”

Després d'una dècada al capdavant de l'equip de sincronitzada del CN Granollers, Esther Jaumà, de Santa Eulàlia, va passar a dirigir el combinat espanyol de sincronitzada. Ara, afronta un europeu amb la mirada posada als dos pròxims anys, on disputaran el mundial, al 2015, i els Jocs de Rio de 2016.

Després de la tempesta mediàtica amb el canvi d'equip tècnic, és la primera gran prova on ha pogut treballar millor, sense tanta pressió dels mitjans?
Sí, la primera prova després del canvi va ser el campionat del món de Barcelona i va ser un any molt convuls. Teníem més mitjans al darrere pel canvi d'equip tècnic que pel campionat en sí. Per sort, a finals de temporada tot es va calmar i aquest any l'hem viscut molt més tranquil·les, les noies i jo mateixa.

Quina importància té aquest europeu?
Aquesta és la primera competició que tenim aquest any. Dins del cicle olímpic, el campionat d'Europa és la competició menys important. El cicle olímpic esta composat per un campionat del món, un europeu, un altre campionat del món i jocs olímpics. El d'ara, en teoria, és el més fluix, però ens en queden dos de molt difícils.

Com el prepara, doncs, aquest europeu?
L'hem preparat seguint la dinàmica de l'any passat. Estem convençudes que el nostre marge de millora està en la preparació física i hem seguit en aquesta direcció. Després d'això hem intentat millorar la tècnica, que és difícil, ja que són nedadores adultes i els hàbits es canvien molt lentament. Tot i això, treballem en aquesta direcció perquè creiem que són els dos aspectes que ens poden fer millorar, no només de cara a aquest europeu, sinó també de cara al futur.

Quin és l'objectiu en aquesta prova?
Quatre medalles de plata.

Tot i això, diuen que l'equip rus potser no participa en alguna de les proves.
Això diuen, però com que entrenen a porta tancada, el que ens ha arribat és el que alguna xarxa social ha dit i pot semblar que no hi participin, però no m'ho creuré fins que ho vegi. El que és veritat és que no és la primera vegada que ho fan, així poden preparar millor altres proves.

Com són les nedadores del CN Granollers?
Les esportistes del CN Granollers estan fetes picant pedra. Granollers és una ciutat petita i no ens podem comparar amb Barcelona, les esportistes que arriben al club són nenes de Granollers que tenen ganes de fer sincronitzada. Per sort, el club treballa molt bé, de manera molt coordinada i molt organitzada i això fa que les nedadores puguin arribar a la selecció a base de molta feina. Potser no son nedadores tan talentoses com en altres clubs on la població és més alta, però són nedadores que tenen molta capacitat de treball.

Quin lloc ocupa el CN Granollers en l'àmbit de la natació sincronitzada?
El CN Granollers és un dels millors clubs d'Espanya. Jo diria que està entre els dos millors. És un club relativament petit, amb 150 nedadores, que ja té mèrit, i molt enfocat a la base. Campiones d'Espanya en categories infantils i alevins n'hi ha des de fa molt anys. El següent pas és que, de mica en mica, vagin incorporant nedadores a la selecció absoluta, tot i que és difícil pel fet que Granollers és una ciutat petita i ens nodrim dels esportistes de la ciutat i dels pobles del voltant. Treballem amb el que tenim i treballem molt bé. Al club li ha costat molt arribar on està i ara el més difícil és mantenir-se. Tenen un repte important.

El CN Granollers ha previst un complex de sincronitzada a les Franqueses.
Em fa una il·lusió especial, és una motivació increïble. Sé que el club està lluitant perquè hi hagi la màxima implicació de les empreses i que sigui una realitat. A nivell de costos, entenc que és un projecte enorme, però a les administracions els ha semblat bé, tant les catalanes, com les espanyoles. Per tant, pot ser molt bo per al club i per a la selecció perquè moltes nedadores podran tenir un nivell de tecnificació òptim.

Fins a quin punt li serveix com a seleccionadora estatal tota l'experiència al CN Granollers?
Molt més del que la gent es pensa. És una experiència de molts anys no només de treballar amb els esportistes, sinó de relació amb els pares, amb la direcció del club i, fins i tot, amb els mitjans. Tot això ara em serveix de molt. A més, treballar amb nenes petites fa que coneguis millor els problemes que tenen d'adultes, veus el perquè de moltes coses. El més difícil ara és que no tens una referència a dalt, has de fixar-te en els altres països, perquè tu ets la referència, potser això és el més diferent amb el Granollers. Els 10 anys que he passat al club, són els millors de la meva carrera professional, ho dic ara i ho continuaré dient sempre.

La notícia completa a