La vida social
Banyes a frec de natja
El municipi selvatà és l'escenari, durant aquest cap de setmana, del 28è Correbous en la recta final de la festa major
La plaça es va omplir ahir en la primera cursa de jònecs i vaquetes, una barreja de fintes i algun ensurt
Els bous i les vaquetes han tornat un any més –i ja en són 28– a Vidreres. Prop de dues mil persones van omplir gairebé la plaça de braus al costat del pavelló per assistir a la cursa de vaquetes i jònecs, prèvia del gran correbous, l'encierro que aquest matí (8 h) sortirà de la plaça Pau Casals fins a la plaça de braus.
Els correbous són l'esdeveniment més massiu de tota la festa major vidrerenca, que enfila aquest cap de setmana la recta final. Ahir a la tarda, per exemple, van aplegar a la plaça, a més de veïns del poble, centenars d'aficionats de la resta de la demarcació –com ara la penya taurina San Marcos, de Torroella de Montgrí– i fins i tot de l'Aragó i el País Valencià, destacava el president de Correbous Vidreres, Francesc Sureda. Els més agosarats, amb ganes de saltar a l'arena, esperaven la fogonada inicial, que es va endarrerir una mica perquè baixés el sol i els animals –de la ramaderia Villagrasa Dilla, del Matarranya– no passessin tanta calor.
Les millors fintes tenien premi: des de consumicions fins a samarretes. I a banda dels més joves i els aficionats, sobresortien alguns individus més experimentats en la matèria. L'espectacle deixa clar que les vaquilles tenen jocs amagats. Com a exemple, un noi va reptar la primera de la tarda des de darrere d'una protecció i per poc l'animal no la salta. La mateixa vaqueta –l'espavilada– es va enfilar dalt d'un pedestal i entrava i sortia de la gàbia de protecció situada al mig de l'arena. Més d'un saltava la barrera amb les banyes a frec de natja i els que duien banyador es capbussaven en una bassa d'aigua.
El pernil tenia un preu
El gran trofeu era un pernil per al primer que s'enfilés al pal del centre de la plaça i fes repicar la campana. Dels tres que ho van provar, un valent va superar els vuit metres d'altura en un descans, però a mitja gesta va saltar l'aspersor que des de dalt manté humit el sauló. Va aguantar el xàfec com va poder, però en deixar-se caure va relliscar i va aterrar malament en l'instant que saltava una vaqueta a plaça. Es va estar estirat fins que un parell de persones el van aconseguir rescatar. Tot i no tocar la campana, l'organització li va recompensar l'ensurt amb el pernil. I minuts després, refet, tornava a l'arena.
