Un de cada tres barracons escolars està a la demarcació
Més d'un centenar de centres tenen mòduls i trenta funcionen només amb aquestes estructures
Un 30% dels 1.026 mòduls prefabricats que hi ha a Catalunya per a usos educatius es troben concentrats a les comarques gironines. Amb l'inici del nou curs, se'n van instal·lar vint-i-cinc i se'n van deixar d'utilitzar quatre, de manera que en aquests moments hi ha, segons dades dels serveis territorials d'Ensenyament, 310 mòduls distribuïts pel territori gironí. Un total de 113 centres de primària i secundària tenen un o més barracons. Però la dada que crida més l'atenció és que d'aquests 113 hi ha 30 centres (23 escoles i 7 instituts) que funcionen exclusivament amb mòduls. La majoria d'aquests centres modulars es troben a les comarques del Gironès (n'hi ha 9), la Selva (7), l'Alt Empordà (6) i el Baix Empordà (5). Al Ripollès, en canvi, no hi ha cap centre d'aquestes característiques.
Un mòdul prefabricat fa referència a una estructura que o bé pot encabir dues aules, amb un lavabo i un espai per a despatx, o bé pot ser diàfan i fer-se servir, per exemple, de menjador escolar. En la majoria dels casos, aquestes construccions es van emplaçar per donar resposta a una demanda molt concreta d'escolarització de nens de P3 en una població i el nombre de mòduls creix a mesura que els alumnes avancen de curs. Fins al punt que hi ha alumnes que passen tota la seva etapa educativa d'infantil i primària en barracons.
Blanes i Roses
Alguns dels casos més greus des del punt de vista que fa més anys que suporten aquesta situació que inicialment havia de ser temporal, però s'ha tornat crònica, són els de les escoles Montserrat Vayreda de Roses i Sa Forcanera de Blanes. En el cas de Blanes, fa una dècada que la comunitat educativa conviu dins d'una estructura modular, mentre que en el cas de Roses en fa nou. La diferència entre els dos casos és que,a Sa Forcanera, les obres de construcció de l'escola que substituirà els barracons, i que es van iniciar a principi d'any, s'acabaran a principi del 2015, i tot apunta que entrarà en funcionament el curs 2015/16. En canvi, el futur per a la comunitat educativa de l'escola Montserrat Vayreda és més incert, ja que, ara per ara, l'única informació que ha transcendit des dels serveis territorials d'Ensenyament és que el projecte de construcció està ara en fase de revisió i que la previsió és que les obres s'engeguin abans d'acabar l'any. I després d'aquests dos, els pròxims centres que han de deixar enrere els mòduls prefabricats després també de llargs anys són els mestres i alumnes de l'escola Benaula de Caldes de Malavella –les obres estan en marxa i el nou centre podria obrir portes també el curs que ve– i l'escola La Sínia de Sant Antoni de Calonge. El projecte d'aquest nou centre està, en aquests moments, en fase de revisió.
Tot i que des d'Ensenyament sempre s'ha defensat la decència d'aquestes estructures modulars, els mestres i els pares d'alumnes que s'hi troben un curs rere l'altre es lamenten sovint de la manca d'espais per fer determinades activitats i tremolen davant d'episodis d'inclemència meteorològica que vagin acompanyats de pluges, fort vent o temperatures extremes. A l'hivern, la tramuntana va arrencar part del sostre d'un dels barracons de l'escola Carme Guasch de Figueres –muntada únicament amb mòduls– i les classes es van haver de suspendre per als 350 alumnes del centre per tal de garantir-ne la seguretat. No és d'estranyar que els pares dels alumnes que fa anys que estan escolaritzats en situacions precàries protagonitzin, amb el suport dels docents, més d'una acció reivindicativa en defensa d'una escola nova. A causa de la crisi, molts projectes estan actualment encallats. I enrere han quedat els cursos que arrencaven amb la inauguració d'una o més edificacions noves. Aquest setembre, els únics centres que han iniciat el seu rodatge són dos instituts, l'un a Girona i l'altre a Sant Gregori. I els dos ho han fet en espais ja existents que s'han habilitat.
LA XIFRA
Bayot atribueix la situació a “èpoques de bonança”
El director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot, va aprofitar la trobada amb els mitjans de comunicació per presentar les dades del nou curs per subratllar que la proliferació dels barracons arreu del territori gironí era una situació que ja es va trobar en el moment d'assumir el càrrec, l'any 2011, i per tant és, des d'aquest punt de vista, “heretada”. “Em va sorprendre que, a les comarques gironines, després d'anys de bonança, hi hagués aquesta quantitat de mòduls prefabricats”, va manifestar en declaracions a aquest diari. I va afegir que els únics centres que ell ha autoritzat de posar en marxa amb barracons són les escoles de l'Armentera, Balandrau de Girona, Camins de Banyoles i la secció d'institut El Bruc de Riells i Viabrea. Considera que, en una època de crisi econòmica com l'actual, és lògic que Ensenyament prioritzi les dotacions de professorat abans que les construccions d'edificis escolars. Però tot i així, durant la trobada amb els mitjans, va destacar que la seva delegació era, de les deu que existeixen a Catalunya, la que més mòduls prefabricats li tocava gestionar i va fer una crida als seus caps perquè, en la mesura de les possibilitats, s'obri l'aixeta a noves construccions.
Amb tot, el director d'Ensenyament va advertir: “No tots els centres que estan en mòduls acabaran tenint un centre nou.” Segons va argumentar, dependrà de l'evolució demogràfica de la població. I en aquest sentit va fer notar la davallada del nombre de nens de P3 que s'han registrat aquest curs.