Nostàlgia per la Puda

El pròxim diumenge, dia 12, a la tarda, els banyolins estan convocats al que promet ser tot un esdeveniment: una trobada a la Puda organitzada per un col·lectiu que s'ha proposat recuperar aquest espai tan emblemàtic per a la ciutat que, arran del tancament del balneari veí, a mitjan segle passat, ha anat caient en desús, fins al punt de ser un lloc pràcticament marginal per la generació més jove. La convocatòria té un caire reivindicatiu, però sobretot apel·la als sentiments. Per això es preveu que hi acudeixi molta gent.

La cita és a un quart de cinc. En el cartell, hi figura la lectura d'un article en record de Paquita Palmada (una empleada del balneari, encarregada de repartir els vasos d'aigua i els pastissos als usuaris de les instal·lacions) publicat a El Bagant l'any 1981; un concert de petit format a càrrec de Jep Pradas, de la banda de rock Sui Generis; la lectura d'un passatge de la novel·la Una dona d'aigua, per la seva autora, l'escriptora Núria Esponellà, i la intervenció del cronista i actor Joan Olivas dedicada a les cansalades (els dolços banyolins que se servien al balneari). Precisament hi haurà la possibilitat de menjar aquells pastissos, gràcies a la col·laboració de Xavier Garriga, de la desapareguda pastisseria Can Boadella.

La iniciativa ha estat d'un grup de banyolins, els Amics de la Puda, que no es resignen al fet que la font Pudosa i el seu entorn desapareguin de l'imaginari local. “Volem aglutinar voluntats, incentivar un debat perquè la ciutat decideixi com s'ha de recuperar aquest espai”, explica Albert Tomàs, un dels impulsors de la trobada. El col·lectiu de moment no s'ha constituït formalment en associació –no ho descarta per a més endavant–, però en canvi té una gran seu virtual com a lloc d'encontre, un grup de Facebook al qual divendres hi havia registrades més de mil dues-centes persones. Hi ha col·laboradors que hi aporten material per a la nostàlgia, sobretot fotos i textos antics, així com imatges actuals de l'interior ruïnós del balneari. Ara per ara no tenen cap projecte, més enllà de mirar de consolidar la trobada com un acte anual fix, a celebrar el dia del pregó de la festa major. Sí que animen a fer accions concretes, com ara solucionar l'escassetat d'aigua de la font Pudosa, que precisament la setmana passada va rajar de nou després d'una llarga temporada. Quant a la restauració del balneari, Tomàs ho veu com una fita complicada, entre altres raons, perquè és de propietat privada. “En qualsevol cas, si mai es reobrís, no tindria sentit que fos de nou balneari, se li hauria de donar una altra utilitat”, comenta.

La font Pudosa, anomenada així per l'olor que desprenen les seves aigües sulfuroses, té un origen molt remot. L'aspecte actual de la Puda es deu a la urbanització de l'espai feta per l'Ajuntament l'any 1852, caracteritzada per la construcció cilíndrica d'on surt l'aigua a través de quatre brocs.