Limiten el runam salí de Sallent
La muntanya de sal del dipòsit de Cogulló no podrà superar els 538 metres
A partir del mes de juny del 2017 s'haurà de deixar d'abocar-hi residus
El govern ha posat límits al dipòsit salí de Cogulló de Sallent en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2013 que el regulava. La comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha modificat el pla d'ordenació urbanística (POUM) de Sallent per posar límits a la muntanya de residu salí, que no pot superar els 538 metres d'alçària ni augmentar-ne la superfície i, a partir del juny del 2017, l'empresa propietària, Iberpotash, no hi podrà abocar més residus.
L'alcalde de Sallent, David Saldoni, valora positivament les noves mesures perquè responen a les exigències de la sentència del TSJC, a més que garanteixen que el dipòsit de sal romangui fins al 30 de juny del 2017, quan es preveu que l'empresa Iberpotash hagi acabat l'ampliació de la mina de Súria, on es traslladarà la producció de Sallent. “Això permetrà que els treballadors mantinguin la seva feina fins que el dipòsit de Súria estigui llest i, llavors, podran anar a treballar allà”, va explicar el batlle. Es calcula que en aquest dipòsit hi treballen al voltant d'unes 500 persones. “El cost social de tancar la muntanya era molt alt”, va manifestar Saldoni.
D'altra banda, per primer cop es posa límit a l'alçària del dipòsit salí, que actualment té 508 metres. Amb la nova normativa es permet que la muntanya creixi trenta metres més i arribi als 538 metres sobre el nivell del mar. Segons Saldoni, això permet que en aquests dos anys es pugui continuar llençant residus al dipòsit de Cogulló. “Si s'hagués limitat la seva altura a l'actual voldria dir que no es podria abocar més runam salí i, per tant, l'empresa s'hauria vist obligada a tancar la instal·lació”, va puntualitzar l'alcalde.
El dipòsit salí de Cogulló va ser autoritzat el 1997. Llavors es preveien dues fases: la primera, l'actual, preveia que el runam tingués una alçària de 565 metres i que en una segona etapa pogués arribar als 610 metres. Són unes mesures que limita, ara, la nova normativa.
Per un altre costat, en la sentència del 2013 el TSJC deixava oberta la porta perquè es pogués construir un altre dipòsit a Sallent, però ordenava que l'actual no creixés més. Tanmateix, l'Ajuntament argumenta que no en vol un altre, ja que els plans de l'empresa propietària és traslladar la producció cap a Súria. Per això, han decidit limitar l'àrea de la superfície que és de 47,57 hectàrees incloent-hi el dipòsit, les cubetes, els camins perimetrals i les instal·lacions adjacents. “Es deixa que la muntanya creixi cap a munt, però no d'amplada”, va detallar Saldoni. Amb això, es limita l'àrea de la superfície i es descarta qualsevol altra nova ocupació de residus salins a la localitat.
Acata la normativa
Iberpotash, propietària del Cogullo, va explicar que adaptarà la seva producció a la nova normativa. “Acatarem el que diu l'administració per seguir produint”, va dir a aquest diari la responsable de Sostenibilitat d'Iberpotash, Encarna Baras.
“Fins ara no teníem cap limitació i, ara, adaptarem la producció a les noves mesures”, va especificar Baras. Va destacar que això condiciona la producció de l'empresa, perquè ja no poden extreure res més. No obstant això, Baras va destacar que ja ho tenien previst i que, per això, traslladen la seva producció a Súria. Tot i així, va precisar que volen fer el trasllat amb el menor impacte social possible des del punt de vista de mantenir els llocs de treball dels treballadors.
Pla de restauració
La sentència del TSJC del 2013 també demanava que l'empresa minera presentés un pla de recuperació de la zona afectada pels residus salins del dipòsit de Cogulló. Baras va explicar que la legislació ja preveu que després d'una activitat minera es restauri la zona afectada perquè torni al seu estat inicial i que, per tant, l'empresa ja ho té previst dins del seu pla d'acció. “Això [la restauració] es fa progressivament”, va destacar la representant de l'empresa.
No obstant això, Saldoni va lamentar que, de moment, Iberpotash encara no ha donat a conèixer quin serà el seu pla de recuperació. “Espero poder-lo veure en les pròximes setmanes”, va emfatitzar el batlle.
Convertir el Cogulló en sal per vendre
Actualment i fins al 30 de juny del 2017, el dipòsit salí de Cogulló està en una fase de creixement, és a dir, en la fase en què s'aboquen residus. A partir de llavors, entrarà en una nova etapa en què haurà de fer el procés invers i haurà de començar a disminuir. Ara per ara, però, ni les autoritats ni l'empresa no saben quan es retirarà l'últim gra de sal de Cogulló. Tant David Saldoni, alcalde de Sallent, com Encarna Baras, responsable de Sostenibilitat d'Iberpotash, l'empresa propietària del dipòsit, coincideixen que es desconeix la data en què desapareixerà definitivament el runam salí.
La idea d'Iberpotash és tractar la sal per posar-la a la venda, segons va explicar Baras. En aquest context, va argumentar que la desaparició del runam salí depèn d'un pla comercial que també estarà marcat per qüestions logístiques i per la inversió que es faci al territori. “Que el desmantellament de Cogullo vagi més ràpid o més lent no dependrà de nosaltres”, va ressaltar Baras.
Saldoni és de la mateixa opinió i va apuntar que la fi del dipòsit està subjecte al temps que Iberpotash trigui a vendre la sal. Per això, va reclamar que es requereixen més infraestructures ferroviàries per transportar més ràpid la sal al port de Barcelona. Saldoni hi va afegir que Iberpotahs té diverses opcions per desfer-se del dipòsit: una és tractar la sal i vendre-la, i l'altra, és llançar-la al mar o bé transportar-la a un altre dipòsit. “El millor és que la tractin i la venguin, perquè això genera riquesa i llocs de feina”, va opinar l'alcalde.
“És molt difícil posar una data límit per la desaparició del runam salí; a Cardona fa vint anys que desmantellen la mina”, va sentenciar Saldoni.
