El conreu de safrà reneix amb força i aquest any ja és present a tretze comarques

El safrà ha retornat als camps de Catalunya. Conreu habitual fins fa uns 150 anys a moltes zones del país, ara el safrà desperta de nou l'interès dels pagesos. Aquesta campanya, el projecte Safrà de la Catalunya Interior ha guanyat dinou productors i ja compta amb mig centenar de pagesos de tretze comarques del centre, del sud i de ponent.

Concaromis, una empresa familiar de Montblanc, ha impulsat el projecte de recuperació del conreu. A l'edat mitjana, el safrà tenia un pes destacat a comarques com ara la Conca de Barberà i l'Urgell, des d'on també es comercialitzava a tot Europa a través del port de Barcelona. Després de sis anys de recerca i plantacions experimentals, la campanya del 2013 el conreu va fer el salt a nou comarques, implantant-se sobretot a la Conca de Barberà, el Bages, l'Urgell i el Solsonès. “El creixement del nombre d'explotacions que n'han plantat és gran, però ara mateix ho plantegem com un complement a altres conreus”, explica el copropietari de Concaromis, Joan Cartanyà.

Andreu Savidó, un pagès dels Omells de na Gaia (Urgell) que cultiva oliveres, cereal i horta, ha doblat enguany la superfície de safrà. “El projecte de recuperació, fet per petits pagesos, em va interessar. També crec que, si va bé, pot servir per diversificar”, assegura. El conreu és sofert, però cal tenir força cura en la recol·lecció, el maneig i l'assecatge de la flor. “El procés és artesanal i s'ha de fer manualment”, remarca Cartanyà. Així, els costos de processament són alts i requereixen força mà d'obra. De fet, és un dels motius pels quals els pagesos catalans –primers productors europeus medievals– van abandonar el conreu per dedicar-se a la més lucrativa comercialització. “La meva parcel·la de 500 metres la puc dur jo sol; si fos més gran, em caldria gent i ja no sé si sortiria a compte...”, diu Savidó. Fora d'aquest projecte, 24 pagesos de les Garrigues també s'han agrupat per recuperar el safrà a la comarca com a alternativa als conreus tradicionals.

Si tot va bé, Savidó espera obtenir-ne uns cent grams d'espècie. En el marc del projecte s'han plantat 100.000 bulbs, però calen 250.000 flors per obtenir un quilo de l'apreciada espècie. Concaromis defensa un preu sostenible per al pagès, al voltant de 10 euros el gram. A partir del novembre, l'empresa comercialitzarà entre dos i tres quilos per a restaurants i botigues especialitzades. Actualment, la major part del safrà prové de l'Iran. “Ens diferenciem perquè el nostre safrà serà l'únic amb certificació ecològica del mercat a l'Estat.”

Safrà de la Catalunya Interior es constituirà en associació de productors aquest any. “La nostra prioritat és, tan aviat com el volum de producció ho permeti, aconseguir una denominació d'origen”, afirma Cartanyà. I hi afegeix: “La qualitat i tradició del conreu ho mereixen àmpliament.”