Salut

Salut

Boscos que curen

Un assaig clínic determina que els boscos de més de cent anys amb poca intervenció humana tenen propietats terapèutiques que han reduït la simptomatologia de persones amb fibromiàlgia

Aquesta experiència s'ha dut a terme amb dos grups d'afectades en un bosc madur i un de jove d'Olot i s'han contrastat els resultats

Per primera vegadaes determina la relació entre els boscos i la reducció dels símptomes de fibromiàlgia

Allò que és bo i funciona val més no tocar-ho o tocar-ho poc, i més si es tracta de l'entorn natural. L'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa fa temps que alerta de la importància dels boscos madurs, és a dir, els que tenen entre cent i dos-cents anys i on la mà de l'home no ha intervingut, per al manteniment de l'ecosistema de la zona on estan enclavats i fins i tot per al del règim de pluges. Es pot dir que, si un territori és com és, hi tenen molt a veure aquesta mena de boscos. No en va, membres de l'entitat han evitat que se'n perdin alguns de la Garrotxa, com per exemple l'obaga de les Olletes de la vall d'en Bas. Aquesta defensa dels boscos madurs s'ha estès ara a tot el país arran d'una declaració de defensa del patrimoni natural promoguda des de la Garrotxa i amb l'adhesió ja d'una cinquantena d'entitats a part de particulars.

Més enllà, però, d'aquesta importància per als ecosistemes, que, per als no experts, es pot quedar en una idea difusa, ara se n'han concretat els beneficis amb una experiència clínica que ha demostrat que aquests boscos són terapèutics per al col·lectiu de persones afectades de fibromiàlgia. L'assaig clínic ha estat realitzat per professionals de l'Institut d'Assistència Sanitària i l'hospital Josep Trueta, amb la col·laboració de la Universitat de Girona i l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, i amb el suport econòmic de la Diputació.

És veritat que s'han dut a terme estudis generals sobre els beneficis de passejar o fer exercici físic en entorns naturals, però és la primera vegada en tot el món que es determina la relació directa entre aquests espais i la reducció de les conseqüències físiques de la malaltia –bàsicament, el dolor i l'insomni–. L'experiència ha consistit a contrastar dos grups de quinze persones amb fibromiàlgia que han passejat, respectivament, per un bosc madur, el de Can Serra d'Olot, i per un de jove –amb arbres d'entre 5 i 35 anys–, el de Llongaies, també d'Olot. Han estat passejades d'entre quinze i vint minuts per un recorregut d'1,2 quilòmetres. L'estudi s'ha realitzat en sis sessions.

El coordinador de neurologia de l'Institut Català de la Salut a Girona i l'Institut d'Assistència Sanitària i responsable de l'assaig, Secundí López-Pousa, ha explicat que han observat que als participants dels dos grups els ha baixat la pressió arterial i el ritme cardíac, així com la intensitat del sistema nerviós, després de la passejada terapèutica. “Vam veure que qui havia passejat pel bosc madur afegia al benestar experimentat per les persones de l'altre grup una millora significativa dels símptomes de la fibromiàlgia com el dolor i l'insomni i, a més, que tenia més dies de benestar”, ha explicat ell mateix.

El neuròleg manté que els boscos madurs alliberen substàncies volàtils, provinents de la vegetació i dels fongs, que en ser inhalades causen els beneficis citats abans. “Cal tenir en compte que un vuitanta per cent dels fàrmacs actuals surten dels boscos, on les substàncies bàsiques estan en equilibri”, ha indicat, i ha posat com a exemple que la penicil·lina surt d'un fong. Aquesta capacitat de despendre substàncies beneficioses es produiria més a l'estiu i a la tardor, tot i que no ho han pogut corroborar encara. En general, calen més mitjans per fer més estudis i en altres indrets per corroborar aquests resultats. A més, López-Pouza diu que aquest mateix assaig seria bo fer-lo amb persones que tenen altres patologies del sistema nerviós com ara trastorns de dèficit d'atenció o autisme.

La portaveu de l'associació garrotxina que agrupa les persones amb fibromiàlgia, Fina Prat, ha explicat que les participants en aquesta experiència –la fibromiàlgia afecta sobretot les dones– n'han fet una valoració molt positiva. “Tenim dolor, però un cop al bosc no hi penses tant, sents ocells, t'entretens a mirar plantes, converses amb les companyes...”, ha dit. I hi ha afegit: “Passegem al nostre aire i no empitjoren els símptomes. És com recarregar les piles”, ha indicat, i ha assegurat que elles continuaran amb l'experiència. Prat ha animat tothom que tingui fibromiàlgia a provar de sortir al bosc i ha remarcat que ningú no ha de tenir por, perquè a Can Serra és molt planer i els camins estan en condicions. “Fins i tot hi pot venir algú que dugui bastó”, ha sentenciat.

Una gran desconeguda

La fibromiàlgia (FM) és una síndrome reumàtica d'etiologia desconeguda caracteritzada per dolor musculoesquelètic crònic i difús, fatiga, trastorns del son, rigidesa matutina i trastorns psicològics –destaquen l'ansietat i la depressió–. Afecta entre el 2% i el 8% de la població, principalment les dones. Cursa amb hipersensibilitat al dolor verificable en punts anatòmics específics. Els pacients amb fibromiàlgia mostren llindars de dolor més baix tant en estímuls mecànics com tèrmics.

Fins al moment actual no s'ha desenvolupat un fàrmac capaç de controlar les múltiples molèsties que tenen els afectats. Al marge del tractament farmacològic, s'han proposat altres mesures com ara l'exercici físic, amb el qual s'ha observat que les persones amb fibromiàlgia reumàtica milloraven el benestar i la funció física. El camí, doncs, està obert.

Patrimoni turístic
Catalunya té un centenar de boscos madurs. És un patrimoni que cal conservar, tal com fan molts altres països com ara el Canadà i els Estats Units, on fins i tot en treuen rendibilitat convertint-los en turístics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.