La protectora del món rural

«LA MARE DE DÉU DE LA GALLEDETA». La Mare de Déu de les Arenes original tenia una galleda d'argent, gentilesa d'uns agricultors agraïts per la seva protecció, i fa deu anys els Amics de l'Ermita de les Arenes en van encarregar una altra que ahir va tornar a presidir la missa.

El fet que el món rural cada vegada sigui més minoritari no impedeix que la Mare de Déu de les Arenes continuï sent objecte de fervor religiós. Com cada 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, la petita ermita que porta el nom de la Verge, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, va rebre la visita de nombrosos devots que li van dedicar una missa elaborada i colorista, ja que va tenir lloc a l'exterior. Pocs dels aproximadament 130 assistents es dediquen encara al pasturatge o a la pagesia, ja que els temps han canviat molt des de la troballa miraculosa de la imatge, el segle XI, feta per un pagès que llaurava el tros amb els bous. Però això no impedeix que entre les pregàries continuï pesant la necessitat de bonança meteorològica, com indica el fet que la figura porti penjada al braç una galleda d'argent, i que els goigs que es canten en honor seu hi facin mencions evidents: «En el temps de sequedat, tots vindrem en processó, puix la vostra intercessió sempre pluja ens ha portat.» O: «Els conreus de Sant Feliu, de Castellar i Sant Llorenç, guardeu-los del cop dels vents, de l'embranzida del riu, de pedregades d'estiu i d'excessives mullenes.»

Ahir, en un moment en què els embassaments del país registren nivells d'aigua més que suficients, les referències van ser molt més generals: contra la guerra, contra la fam, i en record dels desapareguts. En els anys anteriors, però, sí que els assistents van fer pregàries concretes perquè arribés la pluja amb regularitat. «Una fe ingènua però correcta», en paraules del mossèn, que es va referir al paratge de la missa com «un oasi de pau». Fa exactament una dècada, el 1999, els Amics de l'Ermita de les Arenes –l'entitat, formada per set o vuit parelles, que s'encarrega de mantenir viva la tradició– van commemorar el vuitè centenari de l'ermita, un acte que tancava més d'un any de celebracions, que van començar l'1 de maig de 1998. Aquell dia inaugural, els assistents van comprovar atònits que la missa tenia lloc sota un sol radiant, mentre els nuclis veïns de Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall patien els efectes d'un fort temporal. Sigui miracle o no, la definició del sacerdot va quedar reforçada per sempre, així com la tranquil·litat d'alguns dels membres dels Amics de l'Ermita de les Arenes, Joan-Maria Castells, Roser Lleixà i Albert Antonell. «No ens hem preocupat de pensar què faríem si plovia perquè mai no ens ha plogut», va destacar el primer.

La missa del 8 de setembre és l'única a l'aire lliure, però els Amics de l'Ermita de les Arenes n'organitzen d'altres, en concret el primer diumenge de cada mes. També el Centre Excursionista de Castellar hi celebra una missa anual en memòria dels excursionistes difunts, i l'activitat es pot dir que és tant o més alta que fa 100 anys. Durant la Guerra Civil, la verge original va desaparèixer enmig d'un incendi, però la còpia fidel que se'n va fer es manté tan irreductible com la necessitat dels productes de la terra en el cicle de la vida.