Fires dins les Fires

Les parades d'artesania, alimentació i altres productes que es munten cada any per les Fires de Sant Narcís són un pol d'atracció important per als gironins i forasters que acudeixen a la festa major de la ciutat. Ocupen diversos espais. On n'hi ha més és al triangle format per la plaça Jaume Vicens Vives, darrere els jutjats; l'avinguda Ramon Folch, i la rotonda del Rellotge, sota el viaducte del tren. En aquest espai hi ha, aquest any, unes cent trenta parades en els quals es poden trobar productes i materials molt variats. Joies, roba, fundes de mòbil, bosses, complements, instruments musicals, olives, embotits, pastisseria, pa artesanal elaborat a la mateixa paradeta, productes naturals per fer passar el mal de panxa, el mal de cap, per aprimar, per treure l'ansietat..., la varietat és extraordinària. I hi ha tanta barreja de productes com de gent. Entre setmana, però, en hores laborals, l'afluència és baixa. I per aquest motiu hi ha parades que estan tancades i que no obren fins al vespre, quan l'ambient s'anima. Entre els paradistes hi ha gironins, però també persones originàries d'altres llocs de Catalunya i de la resta del món, especialment sud-americans. Les parades d'aquests darrers solen ser menys especialitzades. Toquen una mica de tot: productes ètnics (originals o reproduccions), anells, arracades, samarretes, penjolls, gorres, barrets...,. productes d'elaboració més industrial que contrasten amb l'exclusivitat dels productes artesans.

A la plaça Independència hi trobem una quarantena de parades. Moltes de productes alimentaris –formatges, vins, embotits, bolets, conserves...– i la tradicional fira del llibre vell, amb unes quantes parades que ofereixen publicacions de segona mà amb una gran diversitat de temes, qualitat i estat de conservació. Forma part de les tradicions de Fires passar-hi i entretenir-se fullejant allò que ja no es troba a les llibreries de nou, o repassar amb una certa malenconia llibres o contes que havien estat nostres —o uns d'iguals— i dels quals conservem un record més o menys nítid. Ahir al matí passava més gent a la plaça Independència que per darrere els jutjats. Potser perquè és un lloc més de pas. En tot cas, al vespre, aquests espais –com les parades del pont de Pedra i Santa Clara– s'omplen de gent. En alguns moments de manera asfixiant, fins al punt que costa moure's. Però és així. Són Fires. I al final la gentada també forma part de la tradició. Sigui com sigui, qui més qui menys, queixant-se poc o molt, hi passarà un moment o altre. Tenen temps fins diumenge.