Dues dècades de medicina hiperbàrica a Palamós
La primera cambra d'alta pressió de l'hospital es va estrenar el 1994
El ventall d'aplicacions s'ha multiplicat
El servei de cambra hiperbàrica a l'hospital de Palamós commemora aquest any el seu vintè aniversari, amb un balanç de prop de 1.264 pacients atesos des del 1994. La seva instal·lació va arribar després d'anys de reivindicacions –per tractar els bussejadors que tinguessin accidents de descompressió en tornar a la superfície– i incerteses. El primer aparell havia estat adquirit per la Direcció General de Pesca Marítima a principis de la dècada, posteriorment es va cedir al Departament de Sanitat i va passar pràcticament dos anys aparcat en un magatzem de Salt, pels elevats costos que requeria la instal·lació fixa i el manteniment.
De fet, a principis de l'any 1994, el govern de la Generalitat va plantejar fer servir una cambra mòbil i desfer-se de l'aparell emmagatzemat, però la mobilització d'una quinzena de municipis gironins i de cinquanta clubs de submarinisme de la Costa Brava i la resta de Catalunya van desencallar el projecte. A l'agost va començar a funcionar en proves i a la tardor ja va atendre els primers malalts. L'aleshores conseller de Sanitat, Xavier Trias, va argumentar en la visita inaugural que l'aparell tenia més importància com a reclam turístic que utilitat sanitària, ja que xifrava només en una vintena de casos anuals el nombre d'accidents de busseig. La posada en marxa de la Unitat de Medicina Hiperbàrica (UMH) va costar 50 milions de pessetes –300.000 euros– i uns 20 milions més –120.000 euros– cada any per a despeses de manteniment.
Més aplicacions clíniques
Però el doctor José María Inoriza, que ha coordinat la UMH de l'hospital palamosí des del 1994, destaca que la cambra s'ha consolidat com “una instal·lació de referència a tot Catalunya i especialment a la demarcació de Girona”, molt més enllà del tractament de bussejadors.
El primer aparell, que “podia tractar dues persones o un màxim de tres alhora”, es va substituir l'any 2010 per un equip més modern amb capacitat per a vuit persones, on els pacients poden entrar sense l'ajut de ningú i no han d'estar estirats. Aquest fet n'ha potenciat l'activitat i, a més de recuperar-hi intoxicats per inhalacions de gasos –especialment monòxid de carboni per la mala combustió d'estufes o calderes domèstiques–, han acumulat experiència en el tractament de cicatritzacions de ferides o afeccions de ceguesa i sordesa sobtada, per l'obstrucció de les artèries de la retina o l'aparell auditiu. En els últims quatre anys gairebé han pogut atendre els mateixos pacients que en els setze anteriors.
A l'interior de la cambra, els pacients respiren oxigen pur a una pressió d'entre 2,4 i 2,8 atmosferes –més del doble que en condicions habituals–. El cap del servei de cirurgia de l'hospital, el doctor Jaume Gelonch, explica que l'oxigenoteràpia hiperbàrica “és de gran ajuda perquè pacients amb diabetis es recuperin de talls o cicatritzacions complicades”, com també passa amb persones que s'han fet cremades per l'efecte de la radioteràpia i fractures obertes d'ossos.
El temps de curació i el risc d'infeccions es redueixen amb tractaments específics d'entre 20 i 40 sessions d'unes dues hores de durada cadascuna. En casos de malalts crònics, s'escurça la durada de les molèsties en fases agudes.
És per això que el doctor Inoriza assenyala que el 87% de les sessions de la cambra no estan relacionades amb descompressions de bussos o tractaments d'intoxicacions. Col·laboren amb el servei de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a Girona, que els deriva malalts amb seqüeles de tractaments contra el càncer. Com que el nou aparell pesa nou tones, entre el 2009 i el 2010 es va aprofitar per construir un forjat de formigó especial a la planta baixa de l'hospital, situació que n'ha millorat l'accessibilitat –el primer equip funcionava a la cinquena planta.
Tres pioners encara hi són
A més d'Inoriza, del primer equip que va posar en marxa la UMH, el 1994, encara hi ha el tècnic Joan Carles Morata i l'infermer Dalmau Vila. Morata destaca la comoditat de fer servir l'equip actual, totalment informatitzat, respecte a la primera instal·lació, que s'havia d'operar manualment. Vila, en canvi, se centra més en les condicions d'habitabilitat: “Abans havíem d'entrar-hi els pacients en lliteres i treballar moltes hores ajupits”, recorda. Per als malalts, passar hores estirats “era més claustrofòbic” i “ara la nostra esquena pateix molt menys”, diu fent broma.
Ara les sessions de teràpia són més agradables. L'interior de la cambra recorda el d'un tren o un avió. La temperatura i la humitat són regulables, s'hi pot escoltar música o la ràdio amb auriculars i molts pacients hi entren amb un llibre o un diari per entretenir-se amb la lectura. Entre les anècdotes de tots aquests anys, Vila esmenta les estratègies per distreure els infants que de vegades s'han de sotmetre a les sessions o el fet que en algun cas hagin hagut de tractar famílies intoxicades. Un cop, fins i tot, una mare va alletar el seu nadó a l'interior.
LES FRASES
LES XIFRES
La nevada del 2010 i una intoxicació a Gualba
La gran nevada del març del 2010 va posar a prova la vella cambra, setmanes abans que comencés a funcionar la nova instal·lació. El fet que part del Baix Empordà quedés sense subministrament elèctric diversos dies va fer que moltes persones acabessin intoxicades per la crema de llenya en barbacoes, llars de foc i l'ús d'estufes de butà o generadors de benzina a l'interior de llars. La mitjana anual d'uns trenta intoxicats es va disparar el 2010 fins als 72 casos atesos. La majoria, recorda Inoriza, aquella setmana en què van acabar abastint els generadors d'emergència amb benzina subministrada pels pescadors. El gener de l'any passat també es van haver de mobilitzar per la intoxicació de 42 persones per la calefacció d'una església a Gualba (Vallès Oriental). Tres dels pacients van passar per la UMH.
L'equipament és clau per a la pràctica d'immersions
El president de l'Associació de Centres Turístics Subaquàtics, Genís Dalmau, recorda les dificultats per instal·lar la primera cambra a l'hospital, una de les condicions que les empreses d'immersions havien pactat amb la Generalitat quan es va protegir el fons marí de les illes Medes. L'acord amb Pesca, que havia adquirit l'aparell, era total, però el fet que calgués reforçar l'estructura de l'hospital palamosí en va complicar el procés d'instal·lació. Qualsevol accident requeria el trasllat dels submarinistes fins a Barcelona o Perpinyà i “era una aposta estratègica de seguretat per a la primera destinació turística de submarinisme a l'Estat espanyol”, sosté. Tot i això, Dalmau també argumenta que el servei hiperbàric ha tingut més aplicacions que l'han consolidat i n'elogia el funcionament: “N'estem orgullosos i satisfets.”