Presentació del llibre de Laura Ballester

No tots els dies hi ha l'oportunitat d'assistir a la presentació d'un llibre a Silla que reunisca les condicions del que es presentà dissabte passat al Teatre de la Plaça. L'autora era la periodista Laura Ballester, sillera, i el llibre que es presentava era “Lluitant contra l'oblit”, sobre l'afer del tràgic accident del metro de València, del 3 de juliol de 2006. L'expectació era, per tant, molt gran i la sala es va omplir de gom a gom.

A Laura l'acompanyaven 3 familiars de les víctimes: Rosa Garrote, Teresa Moreno i Paco Manzanaro, de l'associació de víctimes (AVM). De la presentació s'ocupà el professor Francesc López, que aprofità l'ocasió per a criticar la nul·la sensibilitat de l'ajuntament, perquè no havia incorporat a la web municipal cap informació de l'acte, perquè havia cedit el local però cobrant un cànon i perquè finalment brillà per l'absència de cap representant polític. En efecte, sols hi va haver la presència d'un regidor socialista i un altre de Compromís, mentre que uns minuts abans, en la presentació d'una activitat comercial, amb vi d'honor inclòs, n'hi hagueren uns quants més.

Paco reconegué que no li calia parlar de Laura, ja que era amplament coneguda en el poble, i més encara pel temps que s'encarregà de la corresponsalia del Levante-EM, però li dedicà unes simpàtiques paraules, aprofitant que havia estat alumna seua a l'Institut. Digué que, aleshores, feia entremaliadures, cosa que tothom entengué perfectament. Sobre tot ressaltà la seua laboriositat i agudesa, cosa en la qual coincideixen tots els articles que s'han publicat sobre aquesta jove, arran del llibre.

En la seua intervenció, Laura féu un recorregut del tràgic succés, tal com ho narra en el seu llibre, des dels tràgics moments de la tragèdia, que s'han de deduir de l'anàlisi de tots els detalls recollits, i de la informació dels supervivents. A continuació explica els intents d'ocultació de proves a què es dedicaren els responsables/irresponsables del Metro i de la Generalitat, de la manipulació d'informes, etc. Tot increïble, però verídic, com explicà Laura.

La part més immoral, més que la de l'ocultació de proves, foren els intents d'alguns responsables polítics, tractant de comprar el silenci dels familiars de les víctimes, tasca en la qual destacà l'opusdeista Juan Cotino, com l'auditori de Silla tingué ocasió d'escoltar de boca d'un testimoni qualificat, a continuació.

En efecte, la intervenció de Paco Manzanaro, vidu d'una de les víctimes, tingué una especial significació en aquest acte, perquè ell fou, amb el fill, una de les persones que visità personalment Cotino, per a comprar-los el seu silenci, “a canvi d'un treball” per al fill (llicenciat), que estava en l'atur. Cal recordar els vincles que manté Cotino amb gent de Silla, tant a nivell polític com personal. Evidentment, cap dels seus amics i coneguts estaven, la nit de la presentació, en el Teatre de la Plaça.

Les intervencions de Rosa Garrote, germana d'una víctima i de Teresa Moreno, neboda d'una altra, impressionaren els assistents, perquè foren especialment emotives i perquè insistiren en la situació psicològica dels familiars de les víctimes. La de Teresa Moreno, veïna de Silla i professora de l'Institut, impactà perquè molt poca gent a Silla havia sabut fins aquell moment, la seua relació familiar amb una víctima.

La història de la reivindicació continua escrivint-se, segons Laura, cada dia 3 de mes amb les concentracions en la plaça de la Mare de Déu; amb el combat jurídic que manté l'associació de les víctimes, i amb el treball de la premsa. Ella mateix confessà que s'havia pres aquest assumpte com una obligació moral, a la qual cosa col·labora sa mare mateix que, pràcticament invàlida, l'anima a seguir endavant. Laura, a més a més, compta no sols amb l'estima de tota l'associació, perquè també té el suport del Levante-EMV (una subdirectora estava present en l'acte) i de l'editorial Sembra, que ha editat el llibre. Cal felicitar-los, doncs, a tots a l'ensems.

Finalment i en sentit molt positiu, també ens explicaren de la reobertura del cas judicial, de l'ampliació de les declaracions de testimonis (en la primera causa oberta sols cridaren una persona i ara, en la segona causa, ja en porten cridades més de 200).

Aquest canvi, com quedà demostrat, ha estat gràcies al treball de Laura i de l'associació de víctimes, que compten, a més a més, amb la participació de Jordi Évole (La Sexta) en la presentació d'aquesta tragèdia davant de l'opinió pública. Els familiars de les víctimes subratllaren que més que exigir que se'ls fera justícia, la seua intenció era que mai més es tornara a repetir que, per la desídia de les autoritats, poguera produir-se un succés igual. Admirables, tots!