“No m'identifico amb el meu nom”
Mai no li va agradar. Diu que un nom “tan religiós” no fa per a ella. De fet, només el fa servir a la feina, amb els clients amb els quals no té gaire confiança. És el seu nom oficial. El que van decidir posar-li els seus pares quan va néixer fa 38 anys, perquè “sembla que en aquella època estaven de moda els noms compostos, almenys a Esplugues... Tinc moltes amigues que es diuen Mari Carmen, Maria Teresa, Mari Loli”, explica. Cap dels seus germans, però, no té nom compost. “La meva mare va comentar que no posaria cap més nom compost.” Segurament per un tema de comoditat a l'hora de cridar-los.
Entre els pares i els germans sempre ha estat “la Mari”, potser una mica en homenatge a la besàvia Maria, encara que no és una hipòtesi del tot assegurada, però ella amb el nom que se sent còmoda és amb Txusa. “Amb Maria Jesús no m'hi he sentit mai identificada, no m'ha agradat. Als deu anys ja vaig començar a marcar territori i a deixar ben clar que preferia que em diguessin Txus o Txusa, que té un toc de dolentota i radical que fa més per a mi.” Mari només ho accepta als íntims, “pel component afectuós i familiar”. Els amics, tal com ella volia, li diuen Txus o Txusa.
