La fiscalia denunciarà els permisos per fer el Castor

La fiscalia provincial de Castelló durà al jutjat degà de Vinaròs els responsables de la tramitació de la concessió i explotació del projecte Castor d'emmagatzematge de gas davant de la costa castellonenca. Denunciarà els responsables de l'Institut Geològic i Miner de l'Estat, que depèn dels ministeris de Medi Ambient i d'Indústria, i l'empresa Escal UGS, promotora del projecte i en la qual participa, en la seva majoria, la constructora ACS de l'empresari Florentino Pérez.

Les instal·lacions del Castor van deixar de funcionar el setembre del 2013, per ordre del Ministeri d'Indústria i Energia i després de la intensa activitat sísmica a la zona. El centenar de petits terratrèmols van acabar obligant l'Estat a aturar la planta. L'informe oficial del Ministeri admetia la “relació directa” entre els terratrèmols i les primeres injeccions de gas de manera massiva. Les injeccions experimentals havien començat a principis del 2013, però no va ser fins a la tardor quan es va disparar “l'activitat sísmica, induïda” –reconeix l'informe de l'Institut Geogràfic– per l'activitat de la planta.

Alguns dels quatre-cents sismes van arribar a superar els 4,2 en l'escala de Richter, tot i que la gran majoria no van superar els 3 graus i no van causar desperfectes greus, però sí una enorme alarma ciutadana.

La fiscalia va obrir diligències prèvies, que ara conclouen que cal investigar els responsables de la concessió del permís i els de l'execució concreta del projecte de planta a la costa de Vinaròs.

El Consell de Ministres va aprovar a l'octubre un reial decret llei mitjançant el qual es fixava la “hibernació” de l'emmagatzematge soterrat de gas a la planta Castor i es reconeixia que es pagaria una indemnització, en efectiu, a Escal UGS de 1.350 milions d'euros. L'import d'aquesta polèmica compensació el va assumir inicialment l'empresa estatal Enagas, però repercutirà en la factura del gas dels ciutadans de tot l'Estat durant 30 anys. Una filial d'Enagas es farà càrrec de la gestió de la planta, on s'ha “prohibit qualsevol extracció o injecció de gas natural”.

La compensació va generar una gran polèmica. Diverses institucions i administracions s'hi han mostrat contràries i han iniciat accions en contra perquè vulnera els drets dels consumidors de gas. La coordinadora d'afectats de la Sènia i entitats ecologistes han dut el cas a les institucions europees. Reclamen també que es tinguin en compte els informes de la petroliera francesa Schell, que va descartar fer un centre idèntic al Castor pel perill sísmic.