1.234 caganers exposats

Al costat d'una dilatada trajectòria com a artista plàstic i activista cultural, al centellenc Jordi Sarrate se li coneix, de fa dècades, una inusitada atracció per la figura del caganer. De fet, n'és un consumat col·leccionista. Ara ha decidit ordenar tot aquest material que ha anat acumulant amb els anys, entre el qual més d'un miler de figures, i donar-li forma com a Museu del Caganer a Centelles, a Osona.

El modest però alhora singular equipament, habilitat a la planta baixa de casa seva –al número 36 del cèntric carrer de Jesús–, pren com a base els 1.234 caganers de la seva col·lecció, la xifra “simbòlica” amb la qual ha volgut jugar el mateix Sarrate. Els ha mirat d'ordenar per estils i per autors, amb noms com els de Joan Scaramuix, Joan Martínez Roca, Guillem Duran, Anna Maria Pla, Pere Homs, Núria Valls o Francesc Godia, entre els molts artistes presents a la mostra. També n'hi ha molts d'anònims, amb peces que es remunten als anys trenta del segle passat, les més antigues. Hi ha representats tota mena de personatges, reals i de ficció, i construïts amb tota classe de materials, des dels més habituals, de fusta, fang i plàstic, fins als de papiroflèxia, cartró, metall o, fins i tot, xocolata.

Sarrate va començar a col·leccionar caganers fa més de quatre dècades. N'ha arribat a comprar en botigues d'antiguitats, per internet, però també “en basars xinesos”, somriu. En té d'arreu del món. Amb els anys, a més, ha tramat una xarxa de connexions amb els principals artesans de l'especialitat, que cada any li fan saber de nous models. “Tampoc ho compro tot, pensa que en surten una cinquantena de models nous cada any; no donaria l'abast”, explica. Prefereix seleccionar les peces que li criden l'atenció, també les més “innovadores”. La seva col·lecció és, amb tota probabilitat, una de les més importants del país. “Sempre dic que sóc el segon”, deixa anar amb ironia, en referència, com a mínim, a un altre col·leccionista de caganers que coneix de Barcelona.

A banda dels caganers, el museu inclou algunes figures puntuals de temàtica escatològica i una nombrosa bibliografia sobre el caganer i les arts populars. A més, Sarrate ho ha acompanyat amb peces de la seva obra pictòrica i algun muntatge artístic. Obres en què un botó, un retall d'una capsa de patates o una cinta mètrica resulten, de fet, tota una “reivindicació a aquest art més popular”; un art popular que d'alguna manera, potser sense ni ser-ne conscients, l'han anat acompanyant durant la seva trajectòria artística.

Sarrate ja ha protagonitzat diverses exposicions de part de la seva col·lecció de caganers, començant pel seu poble. “La primera la vaig fer l'any 1991”, rememora tot mostrant-ne el cartell. Durant aquests dies de Nadal, l'equipament es podrà visitar tots els dissabtes, diumenges i festius, de les 6 de la tarda a les 8 del vespre. A partir del 6 de gener, només es podrà fer en visites concertades.

El Museu es va inaugurar fa poc més d'una setmana amb la visita de nombrosos assistents, entre ells Xavier Borrell, president de l'Associació Amics del Caganer, de la qual Sarrate és un dels membres fundadors.