Exclusió afegida
Segons un estudi de la UAB, la crisi ha frenat la integració laboral i social dels immigrats i ha empitjorat les seves condicions de vida
L'atur de llarga durada afecta el 51% dels nouvinguts, enfront del 35% dels autòctons
Menys feina i més precarietat. La crisi no només ha frenat sinó que ha acabat erosionant la lenta convergència que s'havia donat entre treballadors immigrats i autòctons des de finals dels anys 90. Un estudi d'investigació del Centre d'Estudis Sociològics sobre la vida Quotidiana i el Treball de la UAB, amb el suport de l'Obra Social La Caixa, deixa constància que la recessió econòmica s'ha escarnit amb més virulència sobre la població immigrada. Entre els anys 2007 i 2011 –període que abasta la recerca–, aquest sector de la població que havia aconseguit importants millores abans de la crisi ha vist empitjorar de manera progressiva les seves condicions laborals. L'atur de llarga durada ha afectat el 51% dels treballadors immigrats, enfront del 35% dels treballadors autòctons. I aquesta nova realitat, segons destaca l'investigador del Centre d'Estudis Sociològics, l'economista Òscar Molina, té una forta implicació tant per a la seva integració laboral com social. “En l'estudi es confirma el deteriorament generalitzat en les condicions laborals d'un gran nombre d'immigrats i el retrocés en les seves trajectòries professionals”, subratlla Molina.
Una de les conseqüències d'aquesta situació és que les possibilitats de trobar una feina en el futur empitjoren amb el temps. És per això que en l'estudi s'alerta a les administracions de la necessitat d'implementar polítiques actives d'ocupació que facilitin la seva requalificació laboral. “Calen polítiques per proveir els immigrats de noves competències”, hi afegeix Molina.
La crisi ha afectat de manera més contundent el immigrats amb un nivell baix de formació –tant joves com d'edat avançada– que treballaven en feines poc qualificades. Els de mitjana edat amb estudis superiors n'han patit menys.
Per nacionalitats, els marroquins i els romanesos, que tenien més presència al sector de la construcció, han estat els que han patit els nivells més alts d'atur. En el cas del Marroc, només un 20% dels empleats tenen bones ocupacions i amb possibilitats de millora. Els peruans i els argentins, en canvi, han patit menys els estralls de la crisi. En els dos casos, els índex d'ocupació són del 35,7 i el 34%, respectivament.
Per gèneres, els homes han sortit més malparats que les dones. Però elles, tot i haver continuat treballant, ho fan en condicions molt més precàries. “En general, les dones immigrades han aconseguit mantenir la feina, però amb unes condicions laborals molt deteriorades”, comenta l'investigador. Això no vol dir res més que mantenen salaris i augmenten jornada o que en molts casos se les contracta a jornada parcial però a efectes pràctiques fan tota la jornada. L'estudi posa sobre la taula el risc d'exclusió afegit que suposa la manca de perspectives laborals i reclama polítiques actives per promoure l'ocupació.
“Mobilitat de supervivència”
L'estudi presentat ahir constata dos tipus de mobilitat per part dels immigrats. La mobilitat geogràfica, especialment entre províncies, i la sectorial. En tots dos casos, segons destaca l'investigador Òscar Molina, és relativament alta. La diferència amb èpoques anteriors és que ja no ho fa amb ànsies de millora. “És una mobilitat de supervivència”, subratlla Molina.
Davant d'una situació de desesperança com l'actual, les estratègies dels treballadors immigrats són múltiples, des de la més pura inactivitat fins al retorn al país d'origen, que s'està produint especialment en col·lectius com els equatorians. En general, però, els immigrats mostren reticència a treballar en l'economia submergida perquè això els dificulta l'obtenció de permisos de residència i nacionalitat i l'accés a determinats serveis.
