Societat
FRANCESC SERÉS
ESCRIPTOR, AUTOR DE “LA PELL DE LA FRONTERA”
“La immigració ha canviat la Franja i el Segrià”
L'escriptor Francesc Serés publica ‘La pell de la frontera', un conjunt de relats que retraten la immigració a les comarques fructícoles de Ponent
El procés ha canviat la societat ponentina, però sense conflictivitat
Del camp a la Via Catalana
La pell de la frontera recull històries i personatges des del 2005 fins al 2013. Acaba amb la presència d'immigrants a la Via Catalana. Serés hi veu un gran paral·lelisme: molts d'ells es van arriscar i fins i tot jugar la vida, i ara és el país el que ha d'assumir riscos.
Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) acaba de publicar La pell de la frontera (Quaderns Crema), un conjunt de cròniques sobre la immigració a les terres fructícoles de la seva infantesa, entre el Segrià i la Franja de Ponent.
És un estudi social amb forma literària.
Totes les fronteres són borroses, també les dels gèneres literaris. He fet un assaig en què he posat molta voluntat documental, i també és molt proper a la crònica, i fins i tot al conte. Algunes coses, per explicar-les bé, havia de recórrer al relat; i en d'altres, a l'entrevista.
La immigració a Ponent necessitava ser explicada?
És un tema que m'he anat trobant al llarg de la meva vida. No el pots evitar, el tens al costat de casa. Jo tenia la necessitat de narrar unes històries que no havien estat explicades, i de quina manera aquesta immigració ens ha anat canviat aquest territori i a cadascú de nosaltres.
És un canvi important?
Ho és perquè s'ha produït en poc temps, la composició dels pobles va canviar molt ràpidament: de sobte, en un poble de mil cinc-cents habitants, molt d'ells gent gran, hi havia una població de tres-cents marroquins, tots homes d'entre 18 i 40 anys. En xifres absolutes són pocs, però en termes relatius el canvi ha estat brutal.
L'encaix ha estat fàcil?
L'experiència global al Segrià i a la Franja és que s'ha resolt molt positivament. No ha estat un procés dirigit, sinó molt espontani, i sense estructures que hi ajudessin. Però no hi ha hagut, llevat d'anècdotes, problemes ni friccions importants.
Com és de diferent, la del Baix Cinca i el Segrià, respecte a la de la regió metropolitana?
És una immigració que ve a treballar en el sector agropecuari i, per tant, no és exactament com la que ho fa en la indústria o els serveis turístics. La gent pot ser la mateixa: algú que arriba per intentar millorar el seu estatus a la vida. Però la integració la fa el treball, i el tipus de treball agrari té característiques ben diferents, de relació amb els autòctons, d'equipaments, de presència en l'espai públic.
És optimista?
Sóc optimista, vol dir que tenim l'oportunitat de fer-ho bé. No sé què passarà en el futur. Però ara mateix, i després d'una crisi tan dramàtica, no tenim una societat trinxada. Les coses es deuen haver fet raonablement bé.
En la presentació a Lleida, va dir que els immigrants són la manera que tenim de fer nous catalans.
És la realitat demogràfica que explica Anna Cabré. La taxa de natalitat és històricament molt baixa i, per això, els catalans intentem que els nouvinguts siguin com nosaltres. Els convertim en catalans. No és d'ara. És un fet real al llarg de la història, en les diverses onades migratòries s'ha produït aquest procés, en cada època. Ara també.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
