Un pati de conte

De vegades la realitat supera els somnis. La comunitat educativa de l'escola L'Aixart de Cervià de Ter n'ha viscut un cas. L'ha viscut, diem, però hauríem de dir que l'està vivint. I des del setembre del 2013. La insuficiència d'aules a l'escola va ser coberta al seu moment amb la instal·lació de dos mòduls al pati. Aquests mòduls van arreglar el dèficit d'espai lectiu, però en van provocar un altre: el d'espai per al lleure. Es van quedar sense pati, vaja, i aquí és on van començar els somnis. L'Ajuntament de Cervià de Ter va cedir a l'escola una parcel·la annexa al centre. Es van fer els tancaments, i els nens ja van poder disposar d'espai per al joc. Era un terreny gran, sí, però sense ànima. Així que els educadors van començar a rumiar com ho podrien resoldre, i van decidir implicar els 127 alumnes i els pares en la solució. Pares, alumnes i professorat van començar a imaginar com volien el pati. Els nens hi van treballar també a les aules. I va arribar el 26 gener del 2014. Aquell dia es va organitzar la primera sessió matinal de treball, en què es va començar a posar fil a l'agulla i es va començar a fer realitat allò que havien imaginat. Tothom hi va aportar el seu esforç i coneixement. El pare o la mare que era jardiner, hi va fer de jardiner; el que podia disposar d'una retroexcavadora, la va dur al pati per cavar i transportar terres; el que era fuster, doncs va portar les eines i les ganes de treballar de casa... L'experiència va agradar tant que es va fer una segona sessió matinal, en què van participar 150 persones. Aquest curs n'han fet una tercera, i tenen previst celebrar-ne una quarta a la primavera.

Laura Ministral, directora de l'escola, diu que l'experiència ha tingut uns beneficis imprevistos: “No només hem fet el pati, sinó que s'han enfortit les relacions entre les famílies i l'escola”, explica. Ha ajudat, per exemple, a establir relacions entre persones que no es coneixien, algunes de nouvingudes al poble. D'altres, ja adults, van tornar per primera vegada al centre des que eren petits o hi van retrobar amics d'infantesa. A alguns els ha servit per reconciliar-se amb una etapa de les seves vides de la qual no guardaven bon record, hi ha qui ha tingut l'ocasió de mostrar la seva feina als amics dels seus fills, per a orgull d'aquests.... El retorn que han rebut tots plegats pel seu voluntariat ha estat “molt gran.” De fet, l'experiència els ha satisfet tant que s'està generant un projecte d'ajuda en xarxa que s'està perfilant i que, si avança, fa preveure grans beneficis per a tota la comunitat.

Després de dues sessions matinals, una mare de la comissió, la Mònica, va escriure un conte que va compartir amb els altres. Es tractava de la història d'una fada i un follet que veien uns nens en un pati molt avorrit i els deien que, si cridaven els gegants, potser els podrien ajudar. El conte va agradar, i van pensar que era una bona manera d'explicar què havien fet amb el projecte del pati. Aquest any, doncs, s'han decidit a publicar-lo amb il·lustracions de Joan Turu. El conte és només la meitat del llibre. L'altra meitat és un dossier de fotografies de tot el projecte des que va començar fins avui, per explicar-lo d'una manera gràfica i amb poc text. N'han editat 400 exemplars i es titula L'hora del pati. La intenció és treure'l al mercat per Sant Jordi. Ha d'ajudar a finançar les despeses d'autoconstrucció del pati i, alhora, donar a conèixer un projecte que, pensen, pot servir d'idea i d'estímul a altres comunitats.