Discriminació amb nom i cognoms
Margarita Salvador, de 70 anys, té un fill amb discapacitat que, al llarg d'un any i mig, l'ha acompanyada al casal d'avis de Caixa Penedès de Cubelles. Un cop al mes, mare i fill assistien al berenar que s'organitza a l'entitat, fins que aquest estiu, el casal va prohibir a Salvador que seguís portant-hi el fill. «L'excusa que em donen és que no té 65 anys», diu la dona, convençuda que es tracta d'un clar cas de discriminació, tenint en compte que al casal «hi ha moltes parelles de jubilats que no arriben ni als 65 anys, ni als 60». «Jo em vaig fer sòcia del casal amb la condició que acceptessin el meu fill», explica Salvador, que assegura que l'entitat no hi va posar cap problema, quan va plantejar la qüestió, i que, després d'un any, va renovar el carnet de mare i fill per cinc anys més, per al cap d'uns mesos impedir l'entrada de l'home al centre. La dona ha recollit més d'una cinquantena de signatures entre els assistents al casal per demanar que els readmetin, sense èxit.
Com el de Salvador, un altre cas de discriminació al qual ha donat suport l'AMICU és el que ha viscut Carles Pascual, un home de 70 anys al qual el Parkinson obliga a anar en cadira de rodes. Per assistir a les sessions de rehabilitació, es desplaça de Cubelles a Vilanova i viceversa diverses vegades a la setmana en un autocar de l'empresa Mon-bus. Pascual assegura que més de quatre vegades el xofer l'ha deixat «penjat a terra, argumentant que la plataforma elevadora per a cadires de rodes no funciona» i l'ha convidat a esperar el següent autobús (que potser tindrà la plataforma en condicions, o potser no). Després de les seves queixes, que han arribat a l'Ajuntament, a la Generalitat i a Mon-bus, el servei ha millorat, segons l'AMICU.