De petits, veïns, i de grans, artistes
Jordi Canudas i Manolo Gómez exposen Un lloc comú a l’Escola d’Art de Vic.
De petits van compartir barri i escala. De grans han compartit inquietuds artístiques. Jordi Canudas i Manolo Gómez s’han servit de la creativitat per fer una mirada al seu passat i ho han plasmat a l’exposició Un lloc comú, un lugar común, que es pot veure fins al 17 d’abril a l’Escola d’Art de Vic.
L’escala del número 7 del carrer de Tona, als Habitatges Montseny de Vic, va ser el lloc comú on Canudas i Gómez van créixer. Llavors era el carrer del General Moscardó, i el barri duia el nom oficial de Grupo de Viviendas Francisco Franco, popularment les Cases Barates. Un barri llavors marginal, entre la carretera i la via del tren, que al cap dels anys tornen a mirar tots dos amb voluntat de reivindicar-ne l’espai i la gent que l’habita. Entre ells, la mare de Manolo Gómez, que encara hi resideix. Ho mirem amb entusiasme, com a lloc proper, però ara ens comuniquem des de les pràctiques de l’art, diu Canudas.
Els dos creadors han fet una lectura diferent d’allò quotidià. Dels graons i els replans de l’escala, de les portes i finestres, de les baranes... Detalls que poden semblar vulgars o insignificants però que en realitat expressen emocions. Tot el treball previ a l’exposició es va fer, a més, amb la participació dels mateixos veïns. Uns veïns que ara són de procedències molt diverses, i que sumen noves capes a la història del barri. Establim un diàleg amb la realitat actual, diuen Gómez i Canudas. L’escala continua essent el punt de trobada, el lloc on també van fer una exposició d’antigues fotografies en blanc i negre. Mostrem el procés del treball. Art que dialoga amb la gent i amb la vida. Els veïns nous posen les mans al mateix passamà de l’escala on tants s’hi han agafat, i ells en recullen les imatges les úniques en color com a símbol. Un text del crític i professor d’art Juli Pérez casualment també veí del barri dóna cos teòric a tot el projecte. Pérez subratlla l’austeritat amb què s’ha realitzat tot el treball: S’havia de percebre la pobresa dels materials, i com totes les parts del procés havien estat fetes amb les mans. L’exposició mostra tot el material que han generat, que al final els artistes van reunir en dos quaderns. Dins d’ells s’hi aplega el retrobament personal de dos amics i la memòria compartida d’una part de la ciutat.