El govern de la Generalitat es personarà en la causa contra Millet
L'executiu espera que torni la Creu de Sant Jordi atorgada el 1999 i, si no ho fa, estudiarà retirar-la-hi
El cas del Palau de la Música «és un episodi del qual ningú pot estar gaire content», reconeixia ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells, en funcions de portaveu del govern. L'episodi ha causat un profund malestar dins l'executiu de la Generalitat, que es personarà en la causa oberta contra Fèlix Millet, després que hagi confessat haver desviat almenys 3,3 milions d'euros per al seu benefici personal, que va destinar, entre altres coses, a reformar immobles de la seva propietat i a viatges familiars.
Castells demanava que s'actués «amb total contundència» i no es quedava curt a l'hora d'advertir: «Si una persona ha estat al capdavant d'una institució i no ha estat a l'altura del seu cognom i de la institució, no hem de deixar que aquesta en pugui quedar afectada.» També demanava que es preservés aquesta institució centenària de les pugnes partidistes, just l'endemà que el PSC i CiU protagonitzessin una dura picabaralla per aquest cas.
El conseller d'Economia va relativitzar l'informe de la Sindicatura de Comptes del 2002, en què l'organisme ja alertava d'anomalies en la gestió de la institució. Castells va recordar que l'estudi només detectava un desajustament entre les aportacions de més de 500.000 euros que declarava el consorci del Palau de la Música i les que estaven registrades a Hisenda, cosa que «no permetia pensar que al darrere passava tot el que passava».
Desmuntant l'argumentació esgrimida el dia abans pel síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom, va retreure que la institució fiscalitzadora tampoc «va requerir que es fes un seguiment posterior» per veure si aquest desajustament s'havia corregit.
Un dels missatges que va voler llançar el govern és que no hi havia pistes sobre el que passava al Palau de la Música: «En un delicte hi ha un delinqüent que es preocupa d'evitar els mecanismes.» Castells va focalitzar les irregularitats en la Fundació del Palau de la Música i va recordar que al consorci, en què participa la Generalitat, les auditories que anualment hi fa el govern no han detectat irregularitats. Tot i això, l'executiu ha decidit avançar la dels comptes del 2008.
Un altre dels arguments és que les irregularitats no han tingut impacte en els diners de la Generalitat, ja que aporta a la fundació entre 20.000 i 30.000 euros anuals, «una quantitat molt petita».
«Un gest de dignitat»
Millet va rebre el 1999 la Creu de Sant Jordi i el govern català espera que «faci un gest de dignitat» i que torni aquest reconeixement. Castells considera que el fet que l'expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música mantingui la distinció és un greuge per als que la tenen i que sí que se la mereixen.
En cas que no la torni, l'executiu estudiarà les possibilitats de retirar-la-hi, tot i que fonts del govern ja admetien que és una qüestió complicada amb el marc legal actual.
Un informe de bones pràctiques de Bergós
Cultura va encarregar el 2007 un informe sobre bones pràctiques administratives al secretari de la Fundació Orfeó Català, Raimon Bergós, destituït per la seva implicació en el cas Millet. Així ho va revelar Ciutadans durant la compareixença del conseller d'Economia, Antoni Castells, per donar compte dels estudis encarregats per la Generalitat. L'executiu va pagar 11.600 euros pel treball, que es titulava Estudi del codi de bones pràctiques en tots els sectors.
