Les religions, paraigües de la crisi
El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa publica l'aportació social i cultural de les religions en les societats obertes
No hi ha distinció de credo en els destinataris de les ajudes
Les diferents tradicions religioses que hi ha a casa nostra han estat determinants per pal·liar les situacions de vulnerabilitat generades durant aquesta crisi i han respost a les mancances socials de múltiples maneres, cada una en funció de les seves capacitats i infraestructures, i del seu voluntariat. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn del document L'aportació social i cultural de les tradicions religioses en les societats obertes, el segon que redacta el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, que pròximament es farà públic.
“Les diferents confessions han mirat de pal·liar els efectes desastrosos de la crisi mirant d'acollir i potenciar persones que s'han trobat de la nit al dia sense feina, amb dificultats per pagar lloguers, per pagar l'escolaritat dels seus fills, els menjadors escolars”, constata Francesc Tor-
ralba, president d'aquest consell assessor.
Aquest comitè d'experts ha volgut subratllar l'ajuda prestada per cada una de les confessions que hi ha a Catalunya, tretze, “perquè molt sovint aquest tipus de generació de capital social que fan les tradicions és més invisible que visible”.
“La nostra impressió –sosté Francesc Torralba– és que la ciutadania coneix els serveis que han fet les tradicions perquè o bé n'és destinatària o bé n'és destinatari algú proper, però l'opinió pública i l'opinió publicada no sempre ho reconeixen.” Les diferents tradicions religioses sovint només surten als mitjans de comunicació amb relació a escàndols i notícies escabroses i poc o molt poc per tota l'ajuda social que presten als necessitats.
També l'aportació cultural, de valors, de tradició educativa de les diferents confessions és poc divulgada. “Totes les tradicions culturals del nostre país tenen un problema de transmissió a les generacions emergents”, manté Torralba, que assegura que les religions “veuen que hi ha una resistència en les generacions més joves a participar d'aquests valors”, també perquè sovint la transmissió es fa d'una manera doctrinària.
Cada una de les 13 religions que hi ha a Catalunya, petites o grans, ha explicat en aquest documents per què davant una situació de crisi com la que es viu des de l'any 2008 s'ha vist obligada a respondre passant a l'acció. En el cas del budisme, ho fan per compassió; en el cristianisme, per caritat, i en l'islam, per misericòrdia.
“Les paraules són distintes, les motivacions són distintes, en el budisme no hi ha Déu, en l'islam i en el cristianisme hi ha Déu... però el que és interessant és que, indiferentment de la seves diversitats dogmàtiques, al final les tradicions religioses estan cridades a respondre a la crida dels
més vulnerables”, explica Francesc Torralba.
El responsable del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa hi afegeix: “És interessant constatar que totes les religions donen ajuda a persones independentment de la seva confessió.”
LA FRASE
Crear una percepció positiva de les confessions
L'objectiu del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa –format per onze homes i dones savis que reflexionen sobre el fet religiós a Catalunya– és crear documents que vagin creant una percepció positiva de les diverses tradicions religioses. També es pretén fer pedagogia del que vol dir viure en diversitat i a la vegada, quan escau, s'assessora el govern en matèria de diversitat, prevenint conflictes i mirant de trobar les solucions més viables i més basades en el diàleg als problemes que pot generar la diversitat. A Catalunya hi ha una molt bona relació entre les diferents tradicions religioses. “Hi ha diàleg, hi ha voluntat de col·laboració, hi ha respecte mutu i a la vegada hi ha unànimement una condemna a tot el que sigui fanatisme, fonamentalisme, a qui s'intenti emparar en les tradicions religioses i utilitzar-les instrumentalment per defensar interessos polítics, ideològics, militars o econòmics. Hi ha tolerància zero a les manifestacions de violència. “Aquí tenim convivència pacífica, però ens cal conèixer més, fes més coses junts i trencar perjudicis”, assegura el president d'aquest consell, Francesc Torralba.