Reconstrucció i autogestió

Fa temps que a les xarxes es pot trobar aquest anunci d'un portal immobiliari:
“Poble-llogaret en venda amb 14 cases, 82 ha., propietat bancària, oportunitat, només 280.000 euros, zona del Querol, Tarragona, prop d'Igualada, Barcelona.”

Ara, un grup de persones, majoritàriament procedents de l'àrea metropolitana de Barcelona, veuen en aquest nucli abandonat d'Esblada, al terme municipal de Querol (Alt Camp), “un espai per viure de manera més conscient amb els nostres valors”. I han constituït la cooperativa L'Esbladenca amb l'objectiu no sols de comprar i reconstruir el poble sinó també de constituir-hi una comunitat que treballi amb criteris d'autogestió.

“De moment hi ha set famílies interessades i tres més en procés d'entrar a la cooperativa”, explica Santa Jiménez, un dels impulsors del projecte. “La nostra voluntat és obrir-nos a més socis de manera que el poble pugui acollir una vintena d'unitats familiars” de diferent tipologia. Segons Jiménez, els pioners tenen entre 30 i 35 anys, amb fills, encara que també hi ha solters, però l'objectiu és arribar a altres edats perquè “no volem ser un grup massa igual”.

La cooperativa L'Esbladenca proposa un model en què els cooperativistes són copropietaris de totes les cases i dels terrenys i els socis tenen dret a un habitatge vitalici. En el cas d'abandonar el projecte, l'habitatge continua sent de la cooperativa i es retorna un percentatge de la inversió realitzada a més del capital aportat inicialment. El model ja existeix als països nòrdics i a casa nostra té projectes semblants com el de Sostre Cívic o Can Batlló, a la ciutat de Barcelona.

A Esblada, a banda dels espais privats familiars, es definiran també espais comunitaris que poden anar des de la bugaderia a una biblioteca, un obrador, espai d'aprenentatge per a infants o una piscina natural. “Seria important també començar un projecte d'escola lliure tenint en compte que els centres escolars actuals estan força allunyats”, assenyalen.

També el context territorial potencia, a més, el que Bill Mollison i David Holmgren van desenvolupar com a permacultura. Així, el treball agrícola i forestal i la ramaderia, amb principis sostenibles, es preveuen com la base de l'economia dels nous habitants. Tot i amb això, explica Jiménez, “no s'ha definit encara un projecte productiu” i es preveu una fase de transició en què aquell qui vulgui desenvolupar feines que no són pròpies de la cooperativa en l'àmbit privat ho pugui fer. El que sí que es demana és una dedicació parcial al treball comunitari i la participació en les decisions que es prendran per assemblea.

Segons Jiménez, el projecte es troba força avançat i al mes de juny es podria formalitzar la compra d'Esblada. Això ha de permetre que, durant l'estiu, es reconstrueixin tres cases i que cada any se'n puguin adequar entre tres i quatre més en funció dels recursos necessaris.

Per al finançament, a banda de les aportacions dels cooperativistes, la cooperativa L'Esbladenca busca també aportacions d'altres particulars que creguin en la iniciativa. Una via són els anomenats títols propis, fins a un màxim de 5.000, que són retornats progressivament amb un interès de l'1% simbòlic. L'altra són avals que d'entrada no han de ser desemborsats.