Tot va sempre contra els mateixos

En els anys que portem de democràcia municipal, els governs locals de qualsevol signe polític han creat per tot arreu una xarxa de serveis socials que són, en general, un instrument important per a la protecció de les persones, en especial les més necessitades. En el cas de Silla hem tingut psicòlegs i pedagogs pagats per l'ajuntament que s'han ocupat de detectar a través de la població escolar possibles carències familiars, i buscar-los solucions. Per aquesta via també han estat diagnosticats casos de dificultat en l'aprenentatge i les seues causes, així com deficiències en la salut, en l'alimentació o en el terreny afectiu.

També hi ha un bon equip d'assistentes socials que han vingut detectant i resolent casos de manca d'assistència entre la població més major; marginació social en qualsevol franja d'edat, violència al si de les famílies, casos de menors desprotegits, famílies des estructurades, etc.

La capacitat dels serveis socials municipals s'ha vist desbordada en els darrers anys de forma alarmant a causa de les desigualtats creades per la crisi econòmica i les polítiques de retallada general impulsades per Rajoy i el seu govern.

Ja no són els col·lectius etiquetats com població de risc els necessitats d'atenció. L'exclusió social afecta hui en dia a multitud de famílies que han perdut el treball o que el salari de misèria que els paguen no els permet cobrir ni les necessitats primàries. Hi ha gent que passa fam i damunt en molts casos són arrancats a la força i expulsats sense contemplació de l'habitatge on viuen.

Doncs bé, amb l'excusa de reduir costos innecessaris i buscar economies d'escala, les poblacions de manco de 20.000 habitants han estat privades legalment de la seua capacitat d'actuació en el camp dels serveis socials. Per ser més objectiu diré que, en realitat, a causa d'un canvi legal (una retallada més), l'Ajuntament de Silla està autoritzat per llei sols a detectar els problemes, però, té prohibit intervenir i gastar diners per resoldre'ls.

Haurà de limitar-se a informar de cada cas a la Generalitat i proposar-li les actuacions pertinents. En eixe cas, la trampa està clara: la població acudirà als serveis socials municipals, que donaran la cara. Si la solució no arriba per culpa de les retallades, la pressió dels veïns la rebran els empleats municipals i el descrèdit, el govern del poble. Mentrestant, la Generalitat quedarà amb les mans lliures per privatitzar tots els serveis que siguen negoci i donar-los als amics.

L'actual govern municipal de Silla, anticipant-se als possibles problemes que li puga ocasionar la limitació de les seues competències, ha tirat ja per la travessa i s'han espolsat les puces de damunt. Els diners que tenen pressupostats per atendre carències socials són insuficients i damunt els reparteixen entre algunes institucions benèfiques d'inspiració religiosa, rentant-se les mans a continuació davant del problema.

No tinc res en contra de Càritas o d'altres entitats de beneficència. Al contrari, admire la tasca social que estan realitzant en uns temps tant difícils basant-se en aportacions privades i el treball voluntari de persones desinteressades. Però, això no és la solució.

La cohesió social ha d'estar en mans dels poders públics i gestionada per professionals. A partir d'això, si a més a més hi ha organitzacions de voluntariat, millor.

Sé que algunes organitzacions polítiques de Silla tenen experiències en el camp de les prestacions socials. Algunes d'elles són absolutament rebutjables en tant en quant no són altra cosa que màquines de compra de vots pròpies del passat, que humilien les persones i danyen la seua dignitat aprofitant-se'n dels mals moments de la gent.

Però, em consta que també hi ha experiències d'embrions de serveis socials públics al sí d'un partit polític finançats amb recursos propis, com una mena d'assaig que podria ser aplicat, si arribaren a governar després de les pròximes eleccions.

Vicent Zaragozà Alberola i els renovats socialistes sillers podrien explicar alguna de les iniciatives que venen impulsant des de fa anys, finançades amb una part dels diners que els regidors cobren de l'Ajuntament.

Malauradament, els debats electorals no entren en aquests detalls. Des del meu punt de vista, seria important que la classe política discutira amb calma i serenitat d'aquestes coses. Està en joc la qualitat de vida i la necessària cohesió social.