HISTÒRIES ELECTORALS: Mobilitzacions històriques
La Garriga, de la tempesta a la calma
La reforma de les places i el projecte d’una planta de biomassa van tenir important oposició veïnal
Les primeres eleccions municipals de 1979 van portar la democràcia als ajuntaments i van tancar el llarg període d’alcaldes franquistes nomenats a dit.
El model es canviava i es podia protestar sense haver de pensar en represàlies. En aquestes pàgines hi ha un recull de protestes viscudes a la comarca en els anys de democràcia. Gairebé cap població se n’ha escapat.
Un dels pobles que més ha patit la crispació contra projectes que el govern pretenia impulsar ha estat la Garriga. L’any 2002, el govern de CiU amb l’alcalde Alfred Vilar al capdavant volia traslladar el cementiri de la Doma cap al recinte nou, però una gran protesta veïnal va fer que el mateix Vilar tirés enrere el projecte. El 2009 van començar les protestes contra una planta de biomassa que impulsava el grup Tamayo i que, de moment, no tira endavant. I només un any més tard, el govern de la socialista Neus Bulbena va promoure la reforma de les dues places més cèntriques del poble, projecte que es va fer enmig d’un important rebuig veïnal i polític. Aquesta setmana, mantenia la bondat de l’actuació, mentre que l’actual alcaldessa, Meritxell Budó, de CiU, que hi estava en contra i encara hi està, ara assegura que el més important no és si les places agraden o no, sinó que s’hagi recuperat la pau política i social.
PROTESTES A MOLLET
Una altra de les poblacions vallesanes on hi ha hagut més mobilitzacions veïnals en aquests anys de democràcia ha estat la ciutat de Mollet. Les associacions de veïns eren molt fortes des de 1979 i cap de les primeres alcaldesses ni l’alcalde actual es van salvar de les protestes de la població.
Una de les més recents i sorolloses va ser l’any 2011, en plena crisi i ja en aquesta legislatura que ara arriba a la seva fi. L’alcalde de Mollet, el socialista Josep Monràs, va retirar, poques hores abans del ple, una proposta per la qual es posava el sou un 32% més alt que el previst després de deixar de cobrar de la Diputació de Barcelona. Amb tot, un grup d’uns dos-cents indignats el van perseguir per la ciutat, on va caminar escortat per la policia.
Un altre conflicte ha tingut com a protagonistes l’Ajuntament i la comunitat islàmica Al-Huda, que durant tres mesos va fer les cinc oracions diàries a la plaça de l’Ajuntament en protesta pel tancament del local que havia comprat entre l’avinguda de Badalona i el carrer Àngel Guimerà per traslladar la mesquita del carrer Sant Ramon, que se’ls havia quedat petita. El conflicte està en mans de la justícia, que tindrà l’última paraula.
VILANOVA I CAN CRISTÒFOL
L’any 2002, més de 200 persones van participar a Vilanova del Vallès, en una caminada organitzada per protestar contra un polígon industrial que l’alcalde de CiU, Nicolás Alpiste, impulsava als terrenys de Can Cristòfol. La plataforma en contra defensava la conservació de la zona agrícola i forestal que va des de la carretera de Valldoriolf a la presó de Quatre Camins. L’alcalde actual, Oriol Safont, d’UPV, va aconseguir aturar el projecte l’any 2008.
BIGUES I RIELLS, LA PEDRERA
La plataforma Salvem Bigues i Riells va presentar 650 al·legacions contra de la pedrera que preveia el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, amb el suport de 3.261 signatures. La pedrera mai fins ara no ha arribat a aconseguir el permís perquè es pogués ampliar.
LA PRESÓ DE LA ROCA
El 30 de novembre de 1985 es va fer a Granollers una de les grans manifestacions contra la presó, que en aquell moment ja es deia que seria a Quatre Camins en comptes de Can Ribes. Hi van participar un miler de persones, l’alcalde de Granollers, Rafael Ballús, regidors socialistes, i de CiU només Xavier Quincoces. La crida també va tancar algunes botigues del centre. Valoracions posteriors assenyalaven que la participació va ser més baixa que l’esperada.
L’ABOCAMENT DE QUATRE CAMINS
Una de les altres mobilitzacions històriques i més importants en aquesta comarca es va donar fa gairebé trenta anys a Santa Maria de Palautordera contra l’abocador projectat en un paratge del poble que els manifestants no trobaven bé. Ara, 28 anys després de l’obertura, l’abocador de residus de les Valls ja és història. Almenys pel que fa a l’abocament de deixalles urbanes i industrials no especials.
