No prevenir els surt car

La crueltat i la irresponsabilitat de l'espècie humana no té parangó. Cada any dotzenes de gossos, gats i fures abandonats, a més a més d'algun altre capritx exòtic, van a parar a alguna gossera o Centre d'Atenció d'Animals Domèstics (CAAD) de Catalunya. Alguns exemplars fa més d'un lustre que hi viuen en règim de pensió complerta a compte dels Ajuntaments, consells comarcals i ens supramunicipals com el CAAD de la Mancomunitat Penedès-Garraf, que dóna servei a trenta municipis i té un pressupost assignat de 530.000 euros anuals. Aquesta despesa es podria minimitzar si els amos dels animals fessin dues coses ben senzilles: posar un xip identificatiu als cans i gats per si es perden i esterilitzar-los per evitar ventrades indesitjades.

“Els esforços han d'anar encaminats a incidir en l'arrel del problema, com és la cria incontrolada i la tinença no responsable, en lloc de centrar el focus d'atenció només en el final del problema, com és gestionar un animal en unes instal·lacions d'acollida temporal”, recalca Lourdes Bohé, responsable de comunicació del CAAD Penedès. Mentrestant, però, la realitat és que aquests centres continuen massificats i la prohibició de sacrificar els animals –article 11 de la llei 22/2003 de protecció dels animals, demorada fins a l'1 de gener del 2007– no hi ajuda gens. Tot i que l'any passat al CAAD Penedès el 30% dels propietaris van recuperar els seus animals, la població fluctua sempre al voltant de 400 exemplars.

Les fonts de finançament de les gosseres i dels CAAD són, principalment, els mateixos ajuntaments. En el cas del CAAD Penedès, aquests aporten el 77% del pressupost, mentre que les subvencions d'altres administracions representen el 12% i les taxes que paguen els usuaris del centre, un 11%. Els ajuntaments paguen una quota anual en funció de dos paràmetres: els habitants i l'ús que es va fer del servei l'any anterior. A tall d'exemple, aquest 2015 Vilanova i la Geltrú haurà d'abonar 102.000 euros i Vilafranca del Penedès, 72.732.

Consells Comarcals

On també tenen delegada i mancomunada la gestió dels animals abandonats és a Osona. El Consell Comarcal dóna servei a 44 dels 51 municipis. “Hi ha pobles petits que no tenen els mitjans ni humans ni materials per fer-ho. Des del 2011, vam començar a fer pedagogia, perquè a vegades els municipis no són prou conscients de la responsabilitat que comporta no tenir ben gestionat el tema dels animals de companyia”, explica Manel Romans, vicepresident primer del Consell Comarcal d'Osona. Els 44 ajuntaments desemborsen en total uns 160.000 euros anuals, que es reparteixen en funció del cens de veïns i dels animals que entren a la Protectora d'Animals d'Osona. Des dels 251 euros que paga Sant Agustí de Lluçanès fins als 44.800 (dels quals 35.000 són de quota fixa) que liquida Vic, l'objectiu és “que paguin menys els que millor ho gestionin”. El 2014 van entrar a la Protectora 243 gossos (226 dels quals provinents dels ajuntaments amb els quals hi ha conveni) i 68 gats. Entre adopcions i recuperacions, van sortir 247 gossos i 19 gats.

El Consell Comarcal de la Selva té la gossera a Tossa de Mar, on cada any entren uns 650 animals procedents de 25 municipis, “tota la comarca menys Arbúcies, que té conveni amb un altre ens”, comenta Miquel García, tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Selva. Dels 225.000 euros anuals pressupostats per a aquest servei, el 70% provenen d'ajuntaments com ara Blanes i Lloret (cadascun dels quals abona 23.000 euros), i de poblacions com Anglès (entre 3.000 i 4.000 euros) o Sant Julià del Llor i Bonmatí (1.800 euros).

En el cas dels municipis que tenen servei propi d'acollida d'animals, alguns reconeixen obertament que aquest és deficitari des que es va crear. Castellbisbal, on el manteniment del CAAD (del 2001) l'any passat va representar una despesa de 128.674 euros, n'és un exemple. Els ingressos (taxes i subvencions de la Diputació de Barcelona i, des de fa dos anys, de la Generalitat) només van ser de 28.695 euros, un 22% del cost. “Alguna vegada ens hem plantejat buscar altres fórmules, però no hem fet cap pas en ferm i el Consell Comarcal tampoc ha proposat oferir el servei a la comarca”, diu Alberto Matallanas, regidor de Medi Ambient de Castellbisbal, que també presta servei a Ullastrell.

A Balaguer, finalment també tindran refugi d'animals municipal, després d'anys de tenir una gossera a mig construir i mig abandonada, motiu pel qual havien de portar els animals a La Foradada i pagar entre 4.000 i 6.000 euros anuals. Les obres de condicionament estaran enllestides aquest maig.

Adopcions a l'estranger

“Les adopcions contribueixen a alleugerir la situació, però no són suficients per absorbir el gran volum d'animals a gestionar”, comenta Bohé. Per això, alguns centres han optat per les adopcions internacionals, com per exemple a Castellbisbal i al Consell Comarcal de la Selva. En tots dos casos tenen convenis amb protectores d'Alemanya (sobretot amb ETN); el Consell Comarcal de la Selva, des de fa més de deu anys. El 2011, per exemple, l'ens comarcal va enviar a Alemanya 93 animals, la qual cosa va suposar-li una despesa de 30.000 euros. “El cost de cada animal que envies és d'entre 300 i 400 euros perquè marxen vacunats, amb el xip, operats, amb passaport...”, detalla Garcia. Al gener passat hi van exportar 26 gossos, i aquest juliol esperen dur-n'hi 25 més.

Aquesta solució representa una vàlvula d'escapament quan els centres d'acollida estan saturats. Malgrat que alguns animals es poden adoptar de franc –els malalts o amb algun problema físic, els d'edat avançada o els que requereixen tractaments continuats–, el fet de no poder-los sacrificar suposa un problema afegit. “La llei s'hauria d'adaptar una mica a la realitat i no s'haurien d'aguantar gossos que saps que no sortiran mai de la gossera”, opina Romans. Aquests animals generen una despesa que comprèn el servei de recollida i acollida, l'adquisició de material, l'alimentació, els serveis de neteja, les despeses veterinàries, vacunacions, esterilitzacions, implantacions de xip i despeses de personal. Calculen que tot plegat val de 200 a 400 euros per animal i any. A Castellbisbal, només en esterilitzacions, el 2014 van pagar 27.993 euros (21,8% de la despesa total).

Tenint en compte que, segons el Síndic de Greuges algunes dades xifren en onze milions d'euros anuals la despesa municipal per a tot Catalunya pel que fa al manteniment i gestió dels animals als centres d'acollida, el Síndic ja va reflectir a l'informe anual del 2011el problema econòmic que representa per als municipis la gestió dels animals perduts o abandonats i el compliment de la llei de protecció dels animals en un context de crisi econòmica i sense un “acompanyament financer”. El Síndic valora positivament les subvencions que es donen als ens locals, però considera que “esdevenen insuficients per compensar la inversió i els costos que suposa no solament el compliment de la prohibició de la llei sinó també el funcionament d'uns centres d'aquestes característiques”.