opinió
Ciutat educadora, gran escola
Amb el lema Una ciutat educadora és una ciutat que inclou, el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores (Barcelona, novembre del 2014) ha posat l'accent en com promoure benestar i oportunitats socials (inclusió) és imprescindible per construir espais de convivència, diàleg i relació (participació) que reforcin la capacitat d'innovar i crear (creativitat). De les 480 ciutats que componen la plataforma que aglutina les ciutats educadores –l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE)–, 58 són catalanes. Al darrer Congrés van assistir representants de 41 ciutats catalanes i 22 van presentar-hi experiències. L'assistència catalana va representar un 51% del total. D'ençà de l'aprovació de la primera versió de la Carta de Ciutats Educadores –el 1990, en el 1r congrés– es fa palesa la importància d'incidir en el context urbà des de l'educació en un sentit ampli (no estrictament escolar), i cal fer-ho per construir marcs de convivència més justos i igualitaris. En 25 anys, el context urbà ha evolucionat i molt. La població mundial ha crescut en 2.000 milions de persones i ha assolit els 7.320 milions d'habitants, i el percentatge de persones que viuen en ciutats ha passat del 41 al 54%. Segueix sent, per tant, la importància de dissenyar polítiques públiques municipals en pro de la convivència.
La constatació que les ciutats són un sistema complex no ens ha de fer perdre de vista que també són un agent educatiu permanent i plural, per tant, capaç de contrarestar els factors deseducatius que poden donar-se en el seu si. És així com la reflexió d'Àngel Castiñeira, codirector del comitè científic del congrés, pren tot el seu sentit: “La ciutat educadora del futur es construeix sobre tres models complementaris i integrats: la ciutat inclusiva, la ciutat participativa i la ciutat creativa.” Una ciutat educadora no que posa recursos de la ciutat a disposició de l'escola, sinó que tota ella es posa al servei de l'educació. Una ciutat que ofereix un model de vida urbana digna, conscient, atenta, compassiva i de qualitat. Una ciutat que, tal com va exposar-se en el congrés, es plantegi grans objectius de manera permanent, persegueixi la utopia, que faci que allò que és ordinari sia extraordinari.
El congrés es va cloure amb l'aprovació d'una declaració que desenvolupa alguns dels principis de la Carta de Ciutats Educadores. Entre els compromisos adoptats per les ciutats educadores podem destacar els següents punts: l'elaboració de projectes educatius d'utilitat social; l'establiment de sinergies entre agents educatius en pro del coneixement; la cooperació entre agents en pro de la reinserció educativa i la reactivació laboral; el foment de la responsabilitat social de les empreses; l'aposta per una conciliació que afavoreixi l'ocupació i la racionalització dels usos del temps; l'aprenentatge al llarg de la vida; l'aposta per l'èxit educatiu; la promoció de ciutats accessibles i interconnectades; l'accés a la informació i les TIC; l'establiment d'espais d'interrelació ciutadana i construcció de ciutadania; el foment de la cohesió, la convivència i la diversitat (cultural, intergeneracional, etc.); el combat contra les desigualtats de gènere; la promoció del voluntariat cívic i social en les entitats del tercer sector; l'oferta d'oportunitats educatives, culturals, esportives i de lleure; el foment de la salut, el benestar i la prevenció; o finalment l'establiment d'instruments de seguiment i avaluació de polítiques de Ciutat Educadora.
Per acabar, la declaració fa una crida a reconèixer els governs locals com a agents d'inclusió, a promoure en els ajuntaments competències clau per a la promoció de la inclusió social, a comprometre les administracions en la inclusió social, a articular polítiques i serveis d'una mateixa àrea metropolitana, i finalment a implicar la societat civil en aquestes polítiques. La declaració és un repte per a les ciutats per fer-les més inclusives i educadores. Un full de ruta per contribuir a generar més i millors marcs de convivència, de (auto-)reconeixement personal vers les nostres ciutats i de compromís cívic en la seva quotidianitat.