“Tenia molt clar que el cartell havia de ser nítid”

Jo volia fer alguna cosa a partir del pont de Pedra. M'agradava la idea que es veiessin les cases de l'Onyar i la catedral. Així doncs, vaig decidir posar aquests sis gots amb flors al damunt del pont i vaig fer-hi una foto. Com que no sé dibuixar i, en canvi, fer fotos se'm dona mínimament bé, vaig decidir fer-ho així. A partir d'aquí, la vaig passar al format de plantilla i la vaig treballar amb Photoshop per arribar al format final.

Unes quantes. Jo tenia molt clar que havia de ser nítid, però primer vaig estar treballant amb la idea d'una bola de vidre que contingués les cases de l'Onyar i una flor. M'agradava la idea del vidre, que al final he mantingut a través dels gots.

Són tot colors primaris amb els seus complementaris. Senzill i minimalista. A més, són vius i majoritàriament càlids, cosa que crida l'atenció i lliga amb la primavera.

Vaig al·lucinar. Quan vaig anar a l'acte d'entrega, on hi havia els mitjans, la tele... i em van dir que havia guanyat em tremolaven les cames i no sabia què dir. Hi havia gent que havia assajat un petit discurs per si guanyava, però jo no m'havia preparat res perquè no m'ho esperava.

És una sensació molt bonica. Que una cosa que has fet tu estigui penjada, no només aquí sinó que també a altres ciutats, és impactant.

No. Dibuixar sempre m'ha agradat, però no ho he fet mai d'una manera professional. Una mica de traça n'he tingut sempre, però jo vull ser actriu, no vull estudiar disseny plàstic ni res semblant. De fet, ja m'estic preparant per a les proves d'accés a l'Institut del Teatre.

Molt. Són molt dures perquè s'hi presenten unes 250 persones i n'han de quedar 24. Volen que siguis pràcticament perfecte, per tant, és difícil, però no perdo res per intentar-ho. A l'escola de teatre on vaig fan un curs de preparació i també m'estic preparant individualment. Ara bé, són abans i després de la selectivitat, per tant, se m'ajunta tot. Ara, a més, tinc exàmens finals a l'institut i tot plegat significa molta pressió. És un final de curs dur però, per sort, això del Temps de Flors m'ha alegrat una mica.

Des dels nou anys que vull ser actriu. Molta gent em diu que ser actriu no té sortida però a mi m'és igual. També hi ha molta gent que estudia una carrera i que, quan surt, tampoc troba feina. Tot i això, però, també m'encanta la fotografia i des de tercer d'ESO, quan em van regalar una càmera com a recompensa per les bones notes, sempre que puc vaig a fer fotos.

Sí, faig obres des de petita i també he participat en projectes cinematogràfics durant els últims anys. M'he anat presentant a càstings i m'han anat agafant, cosa que és molt reconfortant. Si jo anés participant a càstings i no m'agafessin mai potser és que no serveixo per això, però hi ha hagut tanta resposta que m'ha motivat a seguir endavant amb la idea de ser actriu. I això del cartell és igual, potser em motiva per fer coses de disseny en un futur.