LES FITXES ELECTORALS: Caldes de Montbui
Dos partits nous i alguns conflictes amenacen ERC
L’alcalde, Jordi Solé, es juga la majoria absoluta
ERC de Caldes només ha fet que escalar posicions en els últims 20 anys, una tendència contrària a la de CiU.
ERC va passar del 6% a les eleccions del 1995 al 26% el 2007, quan l’actual alcalde, Jordi Solé, va entrar a l’Ajuntament per liderar un govern de coalició amb CiU, que va treure només 17 vots menys que ERC. L’època daurada d’ERC va arribar l’any 2011, quan va aconseguir la majoria absoluta amb 10 dels 17 regidors. Ara, l’hegemonia de Solé es veu amenaçada per la creació de dos nous partits, un mandat marcat pels conflictes polítics i jurídics amb l’oposició i la previsió que Solé hagi de combinar l’alcaldia amb el Parlament Europeu, substituint Ernest Maragall d’aquí a un any i mig.
Tot i que ERC té l’avantatge de l’experiència, Francesc Coral, de CiU, remarca que la seva candidatura apostarà per un alcalde dedicat al cent per cent al poble, amb #NomésCaldes com a eslògan a les xarxes socials. Presenta una llista molt jove i renovada, resultat d’una crisi interna que venia d’abans de les anteriors eleccions, amb la dimissió d’Òscar Serra, candidat que va ser criticat per un sector de la pròpia executiva. Maria Taulats va entrar a substituir-lo com a portaveu, acompanyada de Josep Miquel Galván i Àngels Pou. Taulats i Galván van deixar la regidoria a l’abril de l’any passat, després que Pou abandonés la militància a UDC i que la direcció comarcal l’apartés del Grup Municipal.
Els nous regidors, Joan Vendrell i Susana Vila, van votar a favor del retorn de Pou, que va tornar al grup com a independent. Al març passat, Vendrell i Vila també van deixar CDC i, juntament amb Pou, van col·laborar en la creació d’Units per Caldes (UPC), un partit d’independents encapçalat per Francesc Martínez.
L’altra nova candidatura és Som Caldes, la confluència que agrupa la CUP, ICV Pau Olóndriz, després de 16 anys, deixarà de ser regidor d’ICV i Procés Constituent. Mentre que Som Caldes és reticent a negociar amb qualsevol altre partit, UPC afirma que, en el cas de guanyar, cedirà alguna regidoria a l’oposició.
Pel que fa a les polèmiques del mandat, una de les que va tenir més ressò va ser el tancament de les urgències nocturnes del CAP, el 2013. Una mesura proposada des de la Generalitat i amb el suport de ERC al Parlament, amb Solé com a diputat. Un cop fort per al govern local d’ERC, que va veure com els membres de la plataforma Caldes en Lluita dormien 100 nits al centre per reivindicar-ne la reobertura.
L’any següent, el 2014, ERC va impulsar una consulta popular sobre la remodelació de l’avinguda Pi i Margall. Amb tota l’oposició en contra del projecte del govern, va guanyar el no amb un 58,03% dels vots (817 persones) i les obres no van començar. Ara, la reforma del passeig no es destaca en el programa d’ERC, que aposta per la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó i l’aparcament de les Hortes, amb 160 places, segurament de pagament.
En educació, el debat sobre el manteniment de les vuit línies de P3 de cara al curs vinent va crispar la comunitat educativa. ERC defensava mantenir el grup del Calderí, l’única de les tres escoles públiques en barracons i amb un sol grup de P3. El Farell i el Montbui, però, criticaven que afavorir El Calderí anés en detriment dels altres centres, i van decidir marxar del Consell Escolar. Ensenyament va tenir l’última paraula i va decidir mantenir tots els grups, tot i la baixada de la natalitat. La incògnita continua de cara al curs 2016/2017, quan tot apunta que hi haurà el mateix problema demogràfic.
La nova escola del Calderí s’està acabant de construir i el curs vinent ja funcionarà com el segon institut per descongestionar el Manolo Hugué. Les propostes dels partits passen per fomentar la formació professional, la modalitat dual i els cicles més adequats a la realitat del poble. UPC, per exemple, prioritza el turisme i l’hostaleria per davant de l’administració i la siderúrgica.
En aquest mandat hi ha hagut decisions que han passat pels jutjats. Un cas va ser el de la funcionarització d’una quarantena de llocs de treball de l’Ajuntament. La regidora del PP, Montserrat Romano, va interposar un recurs contra els punts aprovats al ple extraordinari de l’agost del 2012, però la justícia va avalar la decisió de l’Ajuntament, dient que la conversió no perjudica l’estalvi en despesa municipal.
Mentre que ERC ha criticat reiteradament que l’oposició només vol erosionar el govern, la resta de grups ha lamentat la falta de transparència del partit majoritari, que va decidir a finals del 2012 limitar l’horari de consulta d’expedients a l’Ajuntament. Des de llavors els regidors només poden accedir als documents els matins de 9 a 2, mesura que dificulta la conciliació laboral i política dels membres de l’oposició, segons Xavier Ortega, actual candidat del PSC i successor de Montserrat Coll.
El fet electoral més curiós és la presència de la Coordinadora Independent Radical Calderina (CIRC), amb Marc Fernández. És un partit inspirat en la CORI de Reus, que tenia la popular Carmen de Mairena com a número dos a les anteriors municipals.
