El meu regne per un formatge!

La cosa no és nova: en el món anglosaxó hi ha tota una tradició festiva que consisteix a baixar rodolant per un pendent a la caça d'un formatge. Dit així sona bastant al·lucinant, però almenys és una opció que no implica maltractament d'animals i altres vandalismes institucionalitzats propis d'algunes festes majors. Aquest any, la comissió de festes de les Planes d'Hostoles ha decidit incorporar al programa de la Festa de la Santa Espina la I Baixada de Formatges i Pernils, que com indica el seu nom ha adoptat la tradició forana ampliant-la als embotits garrotxins. Després ja explicarem com pot rodar un pernil (millor dit, una espatlla). La primera edició de la baixada va reunir ahir a la tarda, en un camp de Cogolls amb un pendent important, un públic molt nombrós i expectant per veure en acció els setze intrèpids participants, d'edats que anaven de l'adolescència a la maduresa, alguns disfressats (un jugador de rugbi, un diable...) i més o menys protegits de les caigudes. Per si de cas, un equip de la Creu Roja a l'aguait.

Tot va començar amb un tast del terreny: després d'una falsa sortida en direcció contrària (turó amunt), els nostres herois van baixar en estampida fins a la meta, sense cap formatge a la vista, només per comprovar que el pendent és també dur per remuntar-lo. Tot seguit va haver-hi quatre baixades en grupets de tres o quatre participants, saltant com cabres darrere dels esplèndids i àgils formatges, que no es deixaven caçar; per tant, guanyava la peça qui primer arribava a la meta. Amb els tres pernils les baixades van ser més nombroses i de resolució més immediata, perquè una espatlla, per molt que la posis en un cilindre de cartró, roda menys. Alguns participants fins i tot van fer doblet i es van endur un formatge i un pernil. Però la major satisfacció va ser la dels organitzadors, per l'èxit de la proposta. Ha nascut una tradició.