De reclusos invisibles a guanyar qualitat de vida
Una recerca afirma que els interns amb discapacitat intel·lectual evolucionen millor en una unitat especialitzada
La presó de Quatre Camins en té una des del juny del 2013, pionera a l'Estat
Les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que compleixen una pena en una unitat especialitzada d'una presó tenen millor qualitat de vida que els discapacitats que conviuen amb altres interns en règim ordinari. Guanyen en dignitat i autoestima en ser allunyats de possibles abusos i conflictes.
Així ho conclouen les autores de l'Estudi comparatiu de la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament als centres penitenciaris de Catalunya, presentat ahir al Centre d'Estudis Jurídics de Barcelona. “Les persones discapacitades representen l'1% de la població reclusa a Catalunya. A les presons espanyoles s'indica que el 67% no estan identificats. Són la població invisible”, afirma Imma Ibern, una de les autores.
En la investigació s'analitzen les condicions de vida de 185 persones: 41 discapacitats que hi ha en residències de la xarxa comunitària i 144 reclusos de distintes presons catalanes. Tots ells es divideixen en cinc grans grups. El primer: usuaris de residències tancades; el segon: reclusos sense cap discapacitat; el tercer: reclusos amb DID sense cap seguiment; el quart: reclusos amb DID barrejats amb la resta i amb la tutela del programa Accepta, en què són ajudats per professionals, que des del 1995 aporta la federació Dincat.
El cinquè és un grup de reclusos que des del juny del 2013 viuen en un mòdul separat de la resta d'interns, anomenat Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) , a la presó de Quatre Camins, iniciativa pionera a l'Estat espanyol. En aquest grup, on ara hi ha 36 interns, se'ls fa un tractament de reinserció i de formació a mida, amb professionals especialitzats, per evitar la seva discriminació o que rebin més sancions perquè es desconeixen les seves limitacions.
Per avaluar de manera objectiva la qualitat de vida d'aquesta mostra, les cinc autores han aplicat l'escala Gencat, instrument validat que analitza variables com ara el benestar emocional, les relacions interpersonals, el benestar material, la inclusió social i els drets. El formulari l'omplen els professionals que treballen amb aquestes persones. Quant als discapacitats ingressats en residències de la xarxa comunitària, s'han usat els resultats d'un estudi fet el 2011.
Els resultats són concloents. El col·lectiu que major qualitat de vida té, entre els cinc que s'han analitzat, és el grup de presos que no tenen cap discapacitat psíquica. El segueix el grup de DID que ha estat al modul especialitzat de Quatre Camins; en tercer lloc, els interns que se sospita que tenen DID però no tenen seguiment del programa Accepa; després, els interns DID dins el programa Accepta, i, a la cua, les persones amb DID tancades en residències. Les investigadores matisen que els resultats en les residències no són comparables després de descobrir que en la seva mostra hi ha persones força grans (de 85 anys) i amb una discapacitat superior.
Conclouen que els resultats “justificarien la necessitat que tots aquests reclusos estiguin a la unitat especial de Quatre Camins, ja que queda demostrat que el seu nivell de qualitat de vida és més semblant al de la mitjana penitenciària”. A la recerca, també s'exposa el perfil de reclusos amb DID a partir d'analitzar 112 interns (vegeu el gràfic adjunt). La majoria són homes de 33 anys. El seu delicte més habitual és el robatori i la reincidència és força elevada: un 92%. La validació del DAE –segons les autores– serà comprovar si aquesta elevada reincidència es redueix en els interns que han viscut en aquesta unitat especial i surten en llibertat.