Moltes mercès
Barcelona viu una gran diada de festa major, amb la torre de nou de Vilafranca i un resultat històric per als amfitrions
En l'últim respir, com la setmana passada a Tarragona, va arribar la torre. I amb ella la gamma extra retornava a la Mercè després que l'any passat no s'hi hagués vist cap castell d'aquesta categoria. Els Castellers de Vilafranca, amb un peu just i amb algun canvi als pisos superiors, no les tenien totes, però gràcies al que el cap de colla va anomenar «pinya multiètnica» (fent referència a la gran quantitat de públic turístic que hi havia col·laborat) van poder-lo alçar.
Força parada fins a la carregada, tothom va haver de donar el bo i millor en una descarregada de les que fan afició. La veterania d'uns quarts que rebien de valent i de les manilles van permetre salvar l'estructura. Tercera torre descarregada enguany, que feia decantar la balança cap als vilafranquins després de dues rondes d'empat amb els Minyons.
Abans, havien descarregat el quatre de nou i un aturat i ràpid tres de nou. Amb alguns dels pilaners amb molèsties, van tancar amb dos pilars de cinc.
Els Minyons de Terrassa van començar descarregant un tres de nou que, amb la rengla de la dreta una mica estirada, va suportar un tremolí durant tota l'execució, però que no va anar a més. Més tranquil va ser el quatre de nou, que també van completar. A la tercera ronda van optar pel dos de vuit, tot just el segon de l'any. El pom de dalt lleugeríssim que han estrenat cada vegada s'hi troba més còmode, de manera que els malves ja pensen en aixecar-lo un pis per Sant Narcís, a Girona. Un pilar de sis en el qual estan recuperant la confiança per tornar-lo a posar damunt del folre (i, per què no, de les manilles) va ser el comiat.
Doble premi pilaner
A la tercera va la vençuda. Després de dues diades provant-ho sense èxit, ahir el quatre de vuit amb el pilar dels Castellers de Barcelona va arribar a bon port. Van atacar-lo a la primera ronda i el van bastir força lent però molt segur. Amb l'impecable espadat que ja havien ensenyat tota la temporada van completar-lo com si fos bufar i fer ampolles. Tancaven així el cicle d'un castell que van estrenar la temporada passada però que encara no havien pogut completar.
El següent repte era el dos de vuit, el primer que provaven enguany. Molt tancat a dosos, un cop l'enxaneta va fer l'aleta els quints van saltar. Després de la llenya, el quatre de vuit va asserenar els ànims en espera d'un altre gran moment. Els Castellers de Barcelona intentaven el pilar de set, que només havien carregat un cop en tota la seva història. Els amfitrions van carregar-lo amb molta solvència, i només a la descarregada van haver de treballar. Quan ja havia passat el pitjor, la quint va fer caure el quart en la seva sortida, i a plaça van arribar els interrogants: estava descarregat? Veient les imatges sembla que la quint va tocar el folre quan el quart encara no havia caigut, de manera que es pot considerar completat. Sigui com sigui, es tracta d'un pilar que de ben segur podran repetir per esvair tots els dubtes.