La Bressola ampliarà els centres de Sant Esteve i Nyils i preveu inaugurar “aviat” una tercera escola a Perpinyà
La 12a Bressolada supera tots els rècords de participació amb 2.000 assistents
La directora de La Bressola assegura que el 68% de les famílies nord-catalanes estan demanant ensenyament en català
La Bressola, l'escola immersiva en català de la Catalunya Nord, ha celebrat aquest dissabte la seva 12a festa gran: La Bressolada. La directora de l'escola, Eva Bertrana, ha assenyalat que la demanda d'escolarització en català “no para de créixer” i que cada any hi ha un centenar d'alumnes que no poden accedir als centres. Bertrana ha avançat que, davant l'allau de sol·licituds, ampliaran les escoles de Sant Esteve i Nyils i ha assegurat que les autoritats franceses els han “promès” que aviat tindran una tercera escola de maternal i primària a Perpinyà i que també es crearà un Liceu, un dels grans somnis d'aquest centre. Pel curs que ve ja compten amb 960 alumnes, 40 més que el 2014-2015.
La jornada ha arrencat a les deu del matí amb la inauguració oficial i l'espectacle de la mainada ‘Amb la llengua, juguem', on han participat uns 600 infants de les diverses escoles de La Bressola. A dos quarts de dotze del matí ha començat la cercavila pels carrers de Perpinyà amb gegants, capgrossos, bastoners i castellers que s'han mogut al ritme dels grups de percussió que els acompanyaven.
Posteriorment, la festa ha continuat amb un dinar popular organitzat per les associacions de les escoles de La Bressola. Durant la tarda, Jordi Tonietti ha presentat el seu espectacle 'Fem una Festa' que ha fet moure l'esquelet dels petits i que ha anat seguit per la representació castellera de quatre colles de la Catalunya del Nord. El punt final de la 12a edició de la Bressolada l'ha posat el grup Els Catoocats, format per alumnes del taller-orquestra del col·legi Pompeu Fabra de La Bressola.
La directora de La Bressola, Eva Bertrana, ha detallat que enguany la trobada ha superat tots els rècords de participació amb més de 2.000 assistents. La diada s'ha celebrat al bell mig de la ciutat de Perpinyà, a tocar de l'emblemàtic castellet. Els assistents s'han pogut fer fotografies amb els dibuixos que els infants havien fet sobre la llengua catalana. Uns dibuixos que s'han penjat a la part de darrere de l'escenari central perquè tots els veïns poguessin veure'ls.
“Estem pensant de cara a l'any vinent ampliar-nos a altres zones perquè aquest espai se'ns queda petit”, ha afirmat la directora de La Bressola, Eva Bertrana, qui ha assenyalat que l'augment dels participats és una mostra clara de l'augment d'alumnes i famílies interessades en l'escolarització en llengua catalana. “Nosaltres ja sabíem que La Bressola no para de créixer però aquesta festa és un exemple totalment clar. Cada any deixem un centenar d'alumnes a les portes de l'escola per manca de locals i mitjans”, ha lamentat la directora.
Per això, des de la direcció del centre assenyalen que aquesta Bressolada -que es porta a terme de forma intermitent des del 2001- té com a objectiu donar a conèixer i demostrar que el català “està viu” a la Catalunya Nord.
“Lluitarem per mantenir la llengua catalana al nivell que es mereix”
L'acte també ha comptat amb el suport de la plataforma Enllaçats per la Llengua que, per primer cop, han realitzat el seu plenari a Perpinyà, coincidint amb la Bressolada. “Han llegit un manifest de suport pur i dur a l'ensenyament català arreu dels Països Catalans; no hi ha rendició, lluitarem per mantenir la llengua catalana al nivell que es mereix com a llengua vehicular des de les Illes Balears, fins al País Valencià, la Franja de Ponent, el Principat i la Catalunya Nord”, ha afirmat Bertrana.
El passat 22 de maig, l'Ajuntament de Perpinyà va donar a conèixer que el curs vinent obrirà una segona escola pública immersiva en català. El nou centre Arrels tindrà una capacitat per a 50 alumnes i s'ubicarà al nord de la ciutat, al barri del Vernet. Una notícia que valoren “molt positivament” des de la Bressola, que aquest curs ja va ampliar tres centres educatius: el del Soler, el Vernet de Perpinyà i el de Nyils.
Ara, des de la direcció es tornen a trobar en una situació complicada perquè l'allau de noves sol·licituds no para de créixer. Per al curs que ve ja tenen 960 inscrits, una quarantena més que aquest curs 2014-2015. “Hem notat un creixement molt gran durant els darrers quatre o cinc anys, tenim les aules atapeïdes”, ha subratllat la directora. Per això, afirmen que necessiten ampliar escoles i crear-ne de noves tot i que necessiten ajuda econòmica i suport per part de les administracions franceses.
“El 68% de les famílies nord-catalanes estan demanant ensenyament en català, ja sigui totalment en aquesta llengua o bilingüe”, ha afegit Bertrana. Per això, de moment ja han ampliat l'escola de Prada de Conflent i tenen previst engrandir la de Sant Esteve i Nyils.
A més, durant la Bressolada d'aquest dissabte, la directora ha assegurat que - aprofitant la presència de diverses autoritats municipals i franceses a l'acte- han aproximat posicions sobre el futur de la Bressola. “Ens han promès que aviat tindrem la tercera escola a Perpinyà, l'institut del Soler es farà més gran i tot fa pensar que aviat també tindrem el Liceu, l'institut on s'impartirà batxillerat”, ha destacat.
Pel que fa a terminis, els centres de Sant Esteve i Nyils ja comptaran amb més aules aquest setembre i esperen acabar la part més grossa de l'ampliació de cara al curs 2016-2017. Pel que fa al possible Liceu, un dels seus grans somnis i projectes més il·lusionants, ja que permetria que els alumnes fessin tot el cicle escolar en català, encara no s'han marcat cap data. “Ens ha dit que ha de ser una realitat els pròxims anys”, ha afegit Bertrana.
L'acte ha comptat amb la presència de polítics com el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert, qui ha posat en valor la implicació de totes les famílies participants. “Segons les xifres que tenim només un 2% de tots els escolars de la Catalunya Nord van a La Bressola però tot i això ara sabem que un de cada quatre veïns d'aquesta zona, unes 100.000 persones, parlen o entenen català”, ha explicat. Unes xifres que Puigbert titlla “d'interessants” i “optimistes” i ho relaciona amb el treball que han portat a terme institucions com la Generalitat, entitats privades per fomentar l'ús del català. “Són unes xifres que es poden veure en positiu o negatiu però que creiem que apunten a un futur bo”, ha conclòs.