Els veïns demanen a la fiscalia que investigui l'operació urbanística de l'hotel del Palau
Volen que insti el jutge a suspendre de manera cautelar la tramitació de la construcció del complex promogut per Millet
Les associacions de veïns del Casc Antic i de la Barcelona Vella han fet un pas endavant en la seva oposició al projecte d'hotel promogut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música quan Fèlix Millet n'era el president. Els veïns reclamen a la fiscalia, que es va querellar contra Millet per haver-se apropiat fons de la fundació, que investigui ara l'operació urbanística que permet la construcció de l'hotel. Per això li han presentat un informe en què detallen el procés urbanístic i dubtes de diferents punts: Maria Mas, presidenta de l'Associació del Casc Antic, qualificava ahir l'operació de «manifestament contrària a la legalitat urbanística».
Primer l'escola La Salle Comtal va cedir la titularitat dels seus edificis del carrer Sant Pere Més Alt a la fundació, a canvi que aquesta assumís unes importants obres de reforma del centre. Els veïns denuncien que no coneixen «el contingut exacte» de la permuta ni «una valoració global de l'operació», i tampoc el projecte de reforma de l'escola ni com es conservaran els elements catalogats del seu interior i dels de l'hotel.
En segon lloc, hi ha la requalificació d'aquest sòl, que passa de ser d'equipament escolar a residencial, cosa que permet fer-hi l'hotel. L'Ajuntament autoritza la requalificació. Per compensar la pèrdua d'equipament a la zona, la fundació fa un conveni amb la Generalitat segons el qual unes dependències administratives del govern –al carrer Ciutat, a tocar de la plaça Sant Jaume– actualitzen la seva qualificació –que encara era residencial– per passar a ser d'equipament. Aquí els veïns es queixen que aquest conveni «no va ser exposat en el tràmit d'informació pública» i que no en saben els detalls.
El fet que els drets d'explotació del futur hotel ja estiguessin cedits a la cadena Olivia Hotels des del 2007 és l'altre element de sospita que els veïns posen sobre l'operació. Es dóna la circumstància que el propietari de la cadena, Manuel Valderrama, és vocal de la junta del patronat de la fundació, cosa que les dues administracions «coneixien de feia anys», assenyalen.
A més, les al·legacions dels veïns al pla de millora urbana (PMU) –aprovat inicialment i que és el darrer tràmit que ha de passar per l'Ajuntament– inclouen explícitament la intervenció de Millet com a argument en contra de l'hotel: «Es confirma la improcedència d'aquest PMU pels darrers escàndols apareguts en relació amb la gestió de l'antiga direcció de la fundació», amb «Millet al capdavant», i que, afegeixen, «qüestionen el veritable interès públic de l'operació». Per Daniel Jiménez, advocat dels veïns, l'afer Millet i que els drets d'explotació estiguin, des del 2007, en mans d'una cadena hotelera «demostren que no hi ha voluntat que l'hotel sigui una instal·lació vinculada al Palau». Com ja va publicar aquest diari, els veïns pensen esgotar la via judicial contra l'hotel, i si cal, fer mobilitzacions.
La Generalitat va defensar ahir la legalitat de la seva tramitació, i va confirmar que rebrà una compensació econòmica de com a mínim 3,6 milions d'euros que haurà de pagar Olivia Hotels. Una operació que, segons van argumentar fonts del govern, és molt comuna a l'hora de compensar la pèrdua de valor econòmic del sòl a causa del canvi de qualificació. L'Ajuntament també va refermar fa dies la legalitat de la seva tramitació, i ahir Hereu va tornar a dir que l'impuls o no del projecte dependrà de l'actual junta del Palau.
Per la seva banda, ERC, l'únic grup que sempre s'ha oposat a l'hotel, portarà al ple de divendres un prec per aturar els tràmits municipals relacionats amb l'equipament, mentre el PP demanarà que s'informi dels fons aportats per l'Ajuntament al Palau.
L'alcalde de l'Ametlla del Vallès, «decebut» amb Millet
acnL'alcalde de l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Jordi Pousa (PSC), va admetre ahir sentir-se «decebut» per l'escàndol protagonitzat per Fèlix Millet i el desviament de fons provinents de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Pousa –a la imatge– va qualificar de «mala notícia» el que està passant, especialment pels que coneixen la família, i ha explicat que l'Ajuntament esperarà per veure què s'ha de fer amb les dues parcel·les propietat de Millet que ja estan urbanitzades i a punt per construir, però que estan parades en l'actualitat. Pel que fa a la zona dels Avellaners de Can Plandolit, Pousa va explicar que «s'estava tramitant el pla parcial, i ara s'estava pendent de la signatura d'un conveni amb el qual s'havien d'imposar les càrregues urbanístiques que s'havien negociat». En aquest sentit, va anunciar que l'Ajuntament de l'Ametlla esperarà a saber com evoluciona el cas i no Va descartar que el consistori pugui agafar la iniciativa si les obres no avancen: «Si algun dia creiem que ho hem de fer, ho farem. La Llei d'urbanisme preveu mecanismes per si el cas està aturat però per l'interès general interessa que avanci» va reconèixer. Tot i això, també ha volgut deixar clar que de moment no s'ho plantegen.
Pel que fa a les obres d'ampliació de la casa de la parcel·la de Can Millet de Dalt, l'alcalde de l'Ametlla va explicar que no han trobat cap irregularitat i que els consta una valoració de 290.000 euros: «Si s'ha gastat més en anys anteriors ho desconec. Sí que sembla que, per exemple, es va pavimentar, però va ser abans de la nostra arribada', va puntualitzar.
En la seva confessió, Millet va reconèixer haver desviat 1'3 milions d'euros del Palau de la Música a les seves propietats de l'Ametlla. És el propietari, entre d'altres, dels terrenys dels Avellaners de Can Plandolit, una zona situada al costat de la urbanització Can Reixac, al sud del municipi, i a la qual es podien fer fins a 129 habitatges, 79 de titularitat privada i 50 de pública. També és, en aquest cas copropietari, del pla parcial Corominas-Millet, al costat de l'escola Els Cingles i on Millet hi podria construir un total de 23 habitatges .
El desfalc de Millet arriba a l'Audiència
M.PIULACHS
Després de tres negatives consecutives del magistrat per prendre declaració als principals querellats del desfalc milionari al Palau de la Música, la fiscalia va presentar ahir un recurs a l'Audiència de Barcelona perquè forci el titular del jutjat d'instrucció 30, Juli Solaz, a interrogar l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Félix Millet; la seva mà dreta, Jordi Montull, i la seva filla, Gemma Montull.
El recurs, signat pel fiscal Francisco Bañeres –amb el vistiplau de la fiscal Superior de Catalunya, Teresa Compte–, és de caràcter tècnic, ja que la fiscalia recorda que dos mesos després que el jutge hagi acceptat la seva querella contra Millet «és imprescindible un acte formal d'inculpació», és a dir, que el magistrat citi els querellats en qualitat d'imputats a declarar. La fiscalia afegeix que no pot sol·licitar mesures cautelars –com ara demanar l'empresonament de Millet o retirar-li el passaport– si no se'n requereix la compareixença al jutjat. En un comunicat, la fiscalia diu que «respecta però no comparteix» la decisió del jutge de citar a declarar els querellats quan tingui informació «de tots els fets que se'ls imputen», perquè en la querella ja s'imputen fets concrets, a més de la carta autoinculpatòria de Millet i Montull.
El recurs presentat per la fiscalia, però, no agilitarà el procés, ja que l'Audiència pot trigar un mes a resoldre-ho. Tot i la tensió pel cas Millet, ahir el jutge Juli Solaz i el fiscal Francisco Bañeres van mantenir una trobada informal a l'atri de la Ciutat de la Justícia.
