Un fons de lloguer social vol oferir 40.000 pisos el 2016
El govern signa un conveni amb 28 entitats municipalistes i socials que permetrà ampliar el nombre d'habitatges disponibles per a famílies en situació vulnerable
Tercer Sector i sindicats ho veuen com “un primer pas”
A Catalunya hi ha una gran necessitat d'habitatge de lloguer social que contrasta amb un enorme parc de pisos buits. Segons les dades fetes públiques l'any passat per la Taula del Tercer Sector, al conjunt del territori hi hauria 450.000 immobles buits, dels quals 100.000 estarien en mans de les entitats financeres, i en canvi el parc actual de lloguer social, públic i privat, s'estima en 60.000 pisos.
Davant d'aquesta realitat paradoxal, fa temps que les entitats demanen la creació d'un fons que unifiqui el conjunt d'habitatges de lloguer social disponibles actualment i que permeti la seva ampliació a través, sobretot, de la incorporació dels immobles gestionats per bancs i caixes. Ahir aquestes aspiracions es van complir en part perquè el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el secretari d'Habitatge, Carles Sala, van signar un conveni amb 28 entitats municipalistes i entitats per crear el fons d'habitatges de lloguer social, que respongui a les necessitats de les famílies en situació de vulnerabilitat.
El fons està format inicialment pels habitatges públics de la Generalitat i dels ajuntaments, els habitatges de les borses municipals de lloguer, els pisos de les entitats socials i els immobles que les entitats financeres hagin cedit a les administracions. En total, són prop de 25.000 pisos de lloguer de diferent titularitat, però hi ha el compromís que el fons vagi creixent, tant que el conseller va avançar que espera que “a finals d'any ja siguin 40.000” els pisos disponibles.
Tots els habitatges que formin part d'aquest fons hauran de ser adjudicats per una administració pública per un període mínim de cinc anys i el preu haurà de ser un 20% més baix que la mitjana de la zona.
En principi tots els pisos hauran de ser gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i els mateixos ajuntaments. El conveni, però, també obre la porta perquè també puguin formar part del fons els pisos que gestionin les entitats financeres, sempre que aquestes compleixin els requisits de l'acord i que es comprometin a no fer desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat residencial.
Tant la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya com CCOO van expressar ahir la seva satisfacció per la signatura del conveni. Tot i aquesta valoració inicial, la Taula del Tercer Sector va reclamar que es multipliqui per cinc el parc d'habitatges de Catalunya, ja que ara representa només el 2% del parc total i s'hauria d'assolir la xifra de 290.000 habitatges. De moment, la Taula aporta al fons prop de 1.500 habitatges de la xarxa d'habitatges d'inclusió social de què disposa. La presidenta de la Taula, Àngels Guitera, va dir ahir que el pas “és molt important, però està tot per fer, ens queda molt encara al davant”.
CCOO va celebrar també la creació del fons per donar resposta “a totes les persones que tenen dificultats d'accés a un habitatge digne”, però va insistir a reclamar el “lloguer forçós” dels habitatges procedents d'entitats financeres, “especialment d'aquelles que han rebut ajuts públics”.
LA XIFRA
LA FRASE
ILP contra la pobresa energètica
La iniciativa legislativa popular (ILP) contra els desnonaments i la pobresa energètica que s'ha de tramitar d'urgència al Parlament podria aprovar-se en el ple de finals de juliol, segons va avançar ahir el portaveu de la PAH, Carlos Macías, que va oferir una roda de premsa davant del Parlament amb la portaveu de l'Associació contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, i la portaveu del Desc, Irene Escorihuela.
Les tres plataformes han estat les promotores de la ILP després d'haver recollit 143.000 signatures. Ahir els portaveus es van mostrar confiats que els tràmits es podran accelerar molt perquè havien aconseguit el compromís dels dos únics partits que no els donaven suport fins al moment. Segons Macías, CiU ha mostrat el compromís de tramitar la ILP per la via d'urgència i ha donat suport al contingut de la llei, i el PP ha garantit que no posarà traves.
Les previsions dels impulsors és que dimarts s'aprovi la tramitació per via extraordinària, el 8 de juliol hi hagi el debat i en el penúltim o últim ple es pugui fer la votació final.
La roda de contactes amb els grups parlamentaris ja fa mesos que dura. Ahir Meritxell Roigé, de CiU, però, va assegurar que la posició dels convergents no havia canviat des del mes l'abril, quan ja van dir que donaven suport a la tramitació urgent, però es reserven “la possibilitat de presentar esmenes per millorar el text perquè sigui aplicable”.