Adéu a les cases de la catedral
L'Ajuntament adjudica les obres, que començaran a l'agost
La Comissió Cívica de Patrimoni vol que se'n protegeixin els elements patrimonials
L'illa de cases compresa entre el Palau Episcopal de Tortosa, l'avinguda Felip Pedrell i la Costa de Capellans està a punt de desaparèixer. L'Ajuntament de Tortosa ha adjudicat aquesta setmana a l'empresa Semac els treballs d'enderroc de les cases de davant la catedral per un import de 209.730 euros. L'enderroc s'iniciarà després de la Festa del Renaixement, per aprofitar d'aquesta manera la menor mobilitat del mes d'agost per executar el gruix de les obres. La totalitat dels treballs per tombar els habitatges de la façana fluvial s'allargarà durant un període de quatre mesos, però no tot aquest temps serà necessari tallar la circulació. “Finalment arribem a l'última etapa d'un procés que s'ha allargat durant dècades”, manifesta l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que recorda que la decisió d'enderrocar les cases i permetre una visió frontal de la façana de la catedral es va prendre fa cinquanta anys i tots els consistoris l'han mantingut.
No tothom comparteix la necessitat de tombar les cases de davant la catedral i, en aquest sentit, la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre va fer públic ahir el seu dictamen sobre aquesta actuació urbanística. “Existeixen raons patrimonials i històriques que recomanen conservar aquestes edificacions: les cases estan construïdes sobre la muralla de tancament fluvial de la ciutat i tenen valor identitari, però el que més ens preocupa és que es desdibuixe un dels eixos històrics de la ciutat, el carrer Croera”, va explicar la presidenta de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre, Victòria Almuni. Amb tot, la comissió admet que cap partit polític s'ha oposat a l'enderroc, així com tampoc ho ha fet la societat civil, per la qual cosa considera l'enderroc un fet consumat i fa una sèrie de recomanacions per preservar els elements patrimonials i històrics de les cases.
Pel que fa als elements patrimonials que cal conservar, Albert Curto, director de l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre i membre de la comissió, indica que hi ha dovelles gravades, una amb la inscripció del 1808, a més de mènsules, carreus i arcades. “Estem convençuts que els elements patrimonials que són visibles des de l'exterior es preservaran, però també n'hi ha a la part interior i, per poder-los identificar, documentar i recuperar és necessari que l'enderroc es faci a poc a poc”, diu Curto. En aquest sentit, la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre reclama que l'enderroc s'execute de dalt cap a baix, que s'utilitze maquinària petita i mitjans manuals, que no s'enderroque el paviment de la planta baixa ni l'estructura bàsica de l'edificació, i hi hagi un control arqueològic durant l'execució de l'enderroc. “Fem una crítica constructiva i aportem propostes de sentit comú, que esperem que l'Ajuntament tingui en compte”, assenyala el vicepresident de la comissió, Josep Moragrega.
L'informe, que la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre va aprovar el 29 de maig, s'ha presentat aquesta mateixa setmana a l'Ajuntament. “No hem presentat al·legacions al projecte d'enderroc perquè no és aquesta la nostra missió, però sí que aportem un seguit de recomanacions, farem un seguiment de les obres i vetllarem perquè l'impacte patrimonial i urbanístic sigui el mínim”, comenta Almuni. També reclamen que la comissió de Patrimoni de la Generalitat faci un correcte, exhaustiu i adequat seguiment de l'enderrocament.
Via romana
El dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre no fa només referència a les obres d'enderroc de les cases de davant la catedral, sinó que també proposa una solució constructiva i urbanística que permeti mantenir el traçat històric del carrer Croera. “És l'antiga via romana i no volem que desaparegui, però el fet de tombar les cases dificultarà mantenir la línia del carrer”, explica Curto, que recorda que, tot i que les cases són de principi del segle XIX, estan construïdes sobre la base d'edificacions molt anteriors.
Finalment, la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre proposa que l'execució del projecte d'urbanització, que encara no s'ha concretat però en què es farà una gran plaça, tingui en compte una correcta adaptació a l'entorn de les restes històriques i arqueològiques in situ, perquè tothom pugui gaudir del patrimoni arquitectònic, en especial de l'època romana, que la legislació protegeix. El dictamen s'ha emès per la preocupació dels membres de la comissió.
Restes romanes al subsòl
Una vegada finalitzen els treballs d'enderroc de les cases de davant la catedral, l'Ajuntament procedirà a l'adjudicació de les excavacions arqueològiques del sòl i el subsòl de l'illa de cases. El resultat d'aquesta excavació determinarà el futur de l'espai urbanístic, que ha de permetre una visió frontal del temple des del riu. L'espai que ocupen les cases té una superfície d'uns 3.500 metres quadrats i un desnivell important que ara salven les cases.
Pel que fa a l'excavació arqueològica, permetrà conèixer si les restes d'un edifici públic romà descobert en un edifici annex al Palau Episcopal tenen continuïtat sota les cases. I, en el cas que sigui així, el futur espai urbanístic quedarà condicionat per la troballa, ja que el govern local vol donar-li valor i es planteja fer visitables les restes romanes. De tota manera, la urbanització d'aquest espai no s'executarà fins al 2016.
Quant a l'adquisició de la trentena d'immobles afectats per l'enderroc, ha costat 1,5 milions d'euros.
