A l'estiu, la UdL fa territori

El dia 6 de juliol va arrencar el gros dels cursos que la Universitat de Lleida ha programat per aquest estiu. Aquest any, la 23a edició consecutiva disposa ja de més de 760 alumnes matriculats, encara que aquesta xifra pot variar, ja que s'accepten matrícules fins al 20 de juliol, dia en què comencen els darrers cursos. Tenint en compte que l'any passat el total d'alumnes matriculats va ser de 693, la xifra d'inici ja representa un augment significatiu respecte a l'any 2014.

Fins al 28 de juliol s'hauran impartit una cinquantena de cursos que, segons Joan Sagués, coordinador de la UdL d'estiu, tenen una durada màxima d'una setmana, excepte els dedicats a les llengües, que abracen tot el mes de juliol. Els cursos virtuals, en total 7, cada cop comptem amb més demanda i la majoria s'han tancat amb el número màxim d'alumnes.

La temàtica dels cursos és molt variada, des de Personal Branding, Apicultura, violència de gènere, medicina hidrotermal, eines pel benestar i la felicitat, indústria de l'oli, fins a fer una presentació d'èxit. “Intentem sempre que l'oferta dels cursos pugui interessar un públic el més ampli possible, sense que hagi de tenir, necessàriament, una formació específica”, puntualitza Sagués.

El preu de les matrícules és en funció de les hores. Si no s'és alumne de la UdL, un curs de 20 hores val uns 30 euros, i un de 30 h costa 135 euros, aproximadament.

Sagués destaca que hi ha formacions que es repeteixen cada any, com en el cas de la fotografia, però que canvia de professor, per la qual cosa “el plantejament divers i la innovació estan garantits”. Aquest any, per exemple, la fotografia està orientada a la natura i el coordinador és l'Albert Masó, un fotògraf de prestigi amb una clara vessant naturalista.

Pel que fa als cursos impartits per primer cop, destaca El joc d'escriure. Iniciació a l'escriptura literària, organitzat conjuntament amb l'Escola d'Escriptura de Ponent. Els 30 matriculats són, curiosament, persones de fora de la Universitat.

Pel que fa a la presència al territori, la capital històrica de la Universitat d'Estiu ha estat la Seu d'Urgell, que durant un gran nombre d'edicions ha acollit la majoria dels cursos formatius. A mesura que la Universitat d'Estiu adquiria maduresa i implantació, les diferents activitats s'han anat dinamitzant pel territori: les Borges, Tremp, Àger, Arbeca, Agramunt i Vielha. Aquest darrer ha estat posposat per problemes organitzatius. Els cursos d'Os de Balaguer i Balaguer –destinats a estudis de l'Edat Mitjana– els coordina Flocel Sabaté, professor d'història medieval de la UdL, i aquest any s'han aixoplugat també en la d'estiu. Aquests cursos, però, tenen una autonomia pròpia. Cal destacar també els 8 cursos destinats a a idiomes, que s'imparteixen a Lleida. En formen part quatre cursos d'anglès, corresponents a quatre nivells diferents, 1 curs de francès, un d'italià, 1 d'alemany i 1 curs d'iniciació al xinès. A excepció d'aquest darrer, que ocupa la segona quinzena de juliol, la resta comencen l'1 de juliol i acaben el 28.

L'objectiu d'aquest tipus de formació pot tenir orígens diversos: des de l'estudiant que necessita els crèdits per completar el currículum, passant pel que vol ampliar el seu grau de formació de manera voluntària, fins a l'alumne no vinculat a la UdL que té unes inquietuds formatives i veu en els cursos una ocasió per satisfer-les, tinguin a veure amb la seua professió o no.

“A diferència d'altres universitats”, explica Sagués, “la UdL d'estiu no té com a objectiu principal portar primeres figures en les diferents disciplines, sinó que el que volem és oferir la possibilitat de fer cursos de formació en llocs diversos del territori”. D'aquesta manera, la universitat s'atansa a altres comarques de la demarcació, fent més viable als seus habitants la possibilitat de rebre formació intensiva de qualitat per tal de millorar i ampliar els seus coneixement en una determinada matèria.

Aquesta dinamització territorial, que a mesura que s'acompleixen les successives edicions es va fent més palesa, ajuda a reequilibrar la baixa densitat demogràfica de la demarcació i la seua oferta formativa.