Salut

ESTHER CABRERA

DIRECTORA DE L'ESCOLA SUPERIOR DE CIÈNCIES DE LA SALUT DEL TECNOCAMPUS

“La demència deixa sol i descol·locat el cuidador”

Arran de l'èxit de la primera edició, en el Tecnocampus impulsen un altre curs per a cuidadors i familiars amb persones dependents

S'edita una guia amb la informació per atendre les persones que tenen a càrrec

Segons la directora, l'experiència és molt positiva per als estudiants que fan l'acompanyament durant la formació

Infermera i docent.
Nascuda a Saragossa el 17 de juliol del 1967, casada i amb dues filles, és veïna de Vilassar de Dalt. Llicenciada en infermeria per la Universitat de Barcelona, dirigeix des de la seva creació, el 2010, l'Escola Superior de Ciències de la Salut del Tecnocampus. Com a professional, destaca la formació del màster en cronicitat que s'imparteix amb col·laboració amb l'Hospital Clínic i que permet que els professionals facin recerca per millorar la qualitat de vida d'una població que cada cop viu més anys.
Els alumnes, fent d'acompanyants, s'adonen de quina és la realitat dels dependents

El que funciona s'ha de repetir, i és el que farà el Tecnocampus al setembre amb el programa d'ajut a la dependència Adac, que impulsa amb el Consorci Sanitari del Maresme i la Fundació Maresme. A la primera edició van formar 180 participants.

Quin és el perfil dels cuidadors?
S'han vist abocats a cuidar persones dependents. No tenen formació i, sovint, són tant grans com la persona que han de cuidar. És una realitat, ja que culturalment no tenim assumit de posar els més grans en una residència i donem per fet que la família se'n farà càrrec.
Com vau engegar el programa?
No va ser fins que vam rebre la subvenció de La Caixa que vam tenir gent per tirar-lo endavant. Parlem de jubilats amb pocs ingressos i de famílies que no es poden pagar aquests cursos per als cuidadors. Vam començar els dissabtes amb els tallers per treballar tant l'atenció i cures com la gestió de les emocions i activitats físiques per a ells.
I com s'ho feien, per venir?
Els alumnes d'infermeria anaven a casa seva per fer l'acompanyament durant l'estona que ells s'estaven formant. Vam aconseguir que la Universitat ens reconegués les hores de voluntariat com a crèdits acadèmics.
Una experiència per a ells...
La valoració ha estat molt bona, perquè els alumnes fent d'acompanyants s'adonen de quina és la realitat dels dependents. La majoria eren alumnes de primer curs i alguns et comentaven que tenien una situació semblant a casa. Aquest any ampliarem als estudiants de fisioteràpia que puguin participar en el programa.
Va quedar molta gent, en llista d'espera?
Tenim gent de la comarca que vol venir. Amb la primera aportació de La Caixa, de 48.000 euros, vam fer 300 tallers. Amb 6.000 euros més s'ha pogut editar la guia del cuidador, en què recopilem la informació dels tallers. Ara la subvenció de 27.000 euros permetrà comptar amb els docents que vénen els dissabtes, ja que les instal·lacions de simulació d'infermeria estan ocupades pels estudiants entre setmana.
Quins problemes us heu trobat, fins ara?
La malaltia d'Alzheimer és l'estrella de la dependència. Molts són gent gran que atenen persones amb demència, i això descol·loca els cuidadors. Els donen unes pautes, però no responen i els cuidadors es troben sols, dia i nit. Estan a sobre tothora.
Falten recursos socials?
S'ha de buscar com cal facilitar el descans, més enllà dels caps de setmana de respir que puguin tenir. La mitjana és que els cuidadors passen 17 hores a càrrec d'una persona, i això és una sobrecàrrega. S'entén que a molts que els toqui claudicar i sí s'ho poden permetre, acabin pagant per anar a una residència. Els pares de nens dependents que ja s'han fet grans, tant ells com els fills, també els cal ajuda, i per això treballem amb la Fundació Maresme. Els problemes no són menys importants per als qui tracten amb persones que pateixen de malalties neurodegeneratives.
La llei de la dependència ha creat falses expectatives?
Ha estat el pitjor. Es va fer una valoració inicial de les ajudes que podien demanar les famílies, però la realitat és que tot està molt parat i no han rebut res. Hi ha situacions molt complicades en què no tenen manera de com adaptar la casa per a una persona discapacitada, o recursos per anar a un centre de dia, i perquè el cuidador pugui tenir unes hores de descans.
És per responsabilitat social, que es fa el curs?
Un dels objectius, més enllà de formar professionals, és donar servei i revertir en benefici de la societat. La clau per obtenir finançament i donar aquest servei social és col·laborar amb altres institucions, com amb el Consorci Sanitari del Maresme i la Fundació el Maresme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.