Les protestes ciutadanes, sota l'ull de Francesc Sans

Francesc Sans ha fet, dins del món de la cultura, gairebé de tot. Nascut a Guimerà (l'Urgell), gran part de la seua vida professional l'ha desenvolupat a Barcelona. Va començar a la revista Interviú com a fotoperiodista i també ha exercit tasques de llibreter, editor, dissenyador gràfic, serigrafista...

Va crear el Col·lectiu Negatiude Premsa i la revista R@mbla. Col·labora també amb Público i Plec.

Precisament, arran d'una proposta de Plec de realitzar un dossier amb les seues imatges i a continuació una exposició al Cafè del Teatre, Plec li va demanar una exposició extraordinària de fotografies que Sans ha fet d'escriptors estrangers que passen per Barcelona per promocionar els seus llibres però ell ho va pensar un segons i va decidir que “si he de publicar alguna cosa que siguin imatges de protestes al carrer, perquè ho estem passant molt malament”.

Des del 17 de juny, el Cafè del Teatre exposa una vintena de fotografies que recullen moments prou colpidors de protestes socials i manifestacions que han tingut lloc pels carrers de Barcelona aquests darrers quatre anys.

Sans s'ha dedicat durant molt anys a la fotografia de premsa. Ara bona part de la seua dedicació professional està dedicada a la revistarambla.com, una revista setmanal en format digital que cada tres mesos s'edita en paper. Aquesta revista ve enllaçada al diari Público, convertida en un dominical digital, on porten a terme periodisme cultural i entrevistes en profunditat.

Sans explica amb ironia que “la gent ens diu que això que fem ara no és bo, perquè en general no és llegeix premsa digital, i menys de caire cultural i d'entrevistes, però a nosaltres no ens importa gaire, i anem aguantant”.

Aquests darrers anys, en què la crisi ha colpejat durament molts col·lectius, Sans ha captat amb el seu objectiu múltiples imatges de moments en què la ciutadania, d'una manera espontània o organitzada, ha sortit al carrer per reivindicar els drets que l'ofec econòmic ha anat retallant. De col·lectius com l'ensenyament, la sanitat o sectors professionals es veuen retratats en la seua cara més reivindicativa, a cops dolorosa, a cops lúdica, però sempre punyent.

“Com a professional que em dedico a la informació”, diu Sans, “sempre m'ha preocupat el patiment de la ciutadania. El país ha viscut i viu un moment excepcional. La crisi ha provocat duríssimes retallades socials i ha colpejat els sectors més vulnerables de la societat. Per primer cop en molts anys, des de les massives manifestacions contra la Guerra de l'Iraq, centenars de ciutadans han sortit al carrer per protestar contra retallades que vulneren els més fonamentals drets humans conquerits amb enorme sacrifici”. Sans diu que “Catalunya, a més, viu un moment d'excepcionalitat política. L'anhel d'un estat independent per una part de la societat catalana ha tingut el seu punt àlgid en les massives concentracions que s'han viscut durant la celebració de la diada dels últims anys i que han donat la volta al món”.

A Catalunya, i especialment a Barcelona, d'on s'han recollit aquestes imatges, les reivindicacions socials i polítiques han pres el pols a les institucions, ja siguin espanyoles o catalanes. L'exposició pretén reflectir tot això, els canvis socials i polítics que han sacsejat el nostre país en els últims anys. Sans està especialment preocupat per les repercussions que l'anomenada llei mordassa pot tenir en la llibertat d'expressió, també entre els periodistes.