El primer gran foc de l'estiu castiga l'Anoia i el Bages
L'incendi, originat a Òdena i atiat pel ponent, seguia descontrolat a la nit després d'haver cremat 700 hectàrees
El sinistre desborda els bombers i obliga a desallotjar centenars de persones
L'onada de calor havia elevat el risc d'incendis al màxim, i al final les previsions es van fer realitat, i de manera sagnant. El primer gran foc de l'estiu va adquirir ahir proporcions devastadores: en el moment de tancar aquesta edició ja havia cremat 700 hectàrees a les comarques de l'Anoia i el Bages, segons el cos d'Agents Rurals de la Generalitat, i seguia descontrolat. L'incendi es va originar al migdia al municipi d'Òdena per causes ahir desconegudes i durant hores va avançar sense control en dos fronts principals i va obligar a desallotjar centenars de persones –entres les quals hi havia els residents de tres urbanitzacions– i a desplegar 150 dotacions dels Bombers de la Generalitat, entre les quals, 17 eren mitjans aeris, a què cal sumar-ne cinc d'aportats pel govern estatal.
Avançament implacable
L'incendi va començar a quarts de dues del migdia en un terreny agrícola conegut com Can Rossinyol i situat entre els paratges naturals de Samuntà i la Serra Alta, va travessar la carretera C-37, es va encomanar a una zona forestal i va començar a estendre's ràpidament en dos fronts, l'un cap a la zona del Bruc, que va obligar a desallotjar preventivament 400 persones de la urbanització de Montserrat Park, situada en una zona de barrancs, i l'altre cap al municipi de Sant Salvador de Guardiola, on es va evacuar, també de manera preventiva, l'urbanització Ca l'Esteve. Abans, també s'havia desallotjat la del Bosc Gran, al terme municipal d'Òdena, on el foc va arribar a tocar la terrassa d'un restaurant situat en una masia, on els clients i empleats van quedar confinats una estona, sense que hi hagués ferits.
Un altre restaurant, una casa rural, una trentena de masies, diverses cases de colònies i un refugi d'animals també van ser desallotjats. La Creu Roja i els ajuntaments del Bruc i Manresa van habilitar llits de campanya en pavellons i centres municipals perquè hi poguessin passar la nit els desallotjats. En el moment de tancar l'edició, no hi havia notícia que s'haguessin produït danys personals.
Desbordats
Els bombers van rebre l'avís de l'incendi a tres quarts de dues, i el fort vent de ponent a la zona en les primeres hores, on va bufar a velocitats properes als 40 quilòmetres per hora, va contribuir a la ràpida extensió del foc. El conseller d'Interior, Jordi Jané, va apuntar a la tarda dos factors més que van contribuir a atiar el foc i a complicar-ne el control i l'extinció: la baixa humitat, que a l'hora en què es va originar el foc era de només el 20%, i la sequedat del terreny, conseqüència, va explicar el conseller, d'haver tingut la primavera més seca dels últims cinc anys.
Protecció Civil va activar en fase d'alerta el pla d'emergències per a incendis forestals, i el sotsdirector dels Bombers de la Generalitat, Albert Vilanova, va admetre a mitja tarda en declaracions a TVC que el foc estava “desbordant els nostres mitjans d'extinció”. En el sinistre hi treballaven ahir a la tarda 133 dotacions terrestres dels bombers, a més de nou helicòpters i vuit avions, a banda de dos hidroavions, dos avions de vigilància i un helicòpter cedits pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Les autoritats van demanar que els par-ticulars s'abstinguessin d'intentar acudir a ajudar en l'extinció per la perillositat de l'incendi, que Vilanova confiava poder controlar quan, amb l'entrada de la nit, la humitat augmentés i hi hagués més vent de marinada.
Talls de trànsit
A més del tall en els dos sentits de la marxa que des del primer moment es va efectuara la carretera C-37 i a la C-37z, del punt quilomètric 71,5 al 75,5 –entre Òdena i Castellfollit del Boix–, a la tarda es va tallar la B-1101 a Sant Salvador de Guardiola. Al vespre també es van tallar preventivament accessos a Montserrat, tot i que a quarts de deu Jané insistia que l'evolució del foc no feia pensar que la muntanya estigués en risc.
