Governació vol fer un banc d'ADN de la guerra, ja existent
Experts de la UAB i la UPF posen a punt una tècnica per identificar les restes
La UB ja té actiu un banc d'ADN
El Departament de Governació vol impulsar un banc d'ADN de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil que permeti posar noms i cognoms a les restes desenterrades de les fosses comunes. Una iniciativa idèntica, impulsada per la Universitat de Barcelona i amb el suport del Parlament de Catalunya, ja funciona de fa temps i actualment ja disposa de 74 mostres de ciutadans interessats que el seu perfil genètic pugui ser comparat amb el que es pugui obtenir algun dia dels cadàvers que es vagin desenterrant.
La iniciativa d'impulsar aquest banc d'ADN per part de la Generalitat es va fer pública ahir a Barcelona en el transcurs d'una roda de premsa en què investigadors de la Universitat Autònoma (UAB) i la Pompeu Fabra (UPF) van fer públic que han aplicat una nova tecnologia que permet identificar l'ADN de mostres humanes molt deteriorades. Els investigadors de la UPF i la UAB han treballat per encàrrec de Governació. Avui, el secretari general del departament, Miquel Puig, presidirà una reunió entre els investigadors de la UPF i els responsables del banc d'ADN de la UB. En la trobada es parlarà d'aquesta nova tècnica i de la possibilitat d'establir una col·laboració amb el banc ja existent.
Els resultats dels treballs exposats ahir surten de l'anàlisi de les restes que es van extreure d'una fossa situada al municipi osonenc de Gurb, l'any 2008. Els científics han fet servir tècniques de seqüenciació d'última generació que els han portat a obtenir uns resultats “extraordinaris”, segons va explicar ahir un dels científics, Jaume Bertranpetit, durant la presentació dels resultats.
Els investigadors sostenen que, amb aquest nou mètode –“pioner”, es van atrevir a dir–, es pot arribar a “assignar o descartar amb tota fiabilitat” la identitat d'unes restes humanes exhumades d'una fossa, segons va dir el cap de serveis de genòmica de la UPF, Ferran Casals.
Un cop obtingut el perfil d'ADN de les restes, cal poder-lo comparar amb el d'algun familiar proper, i aquest és ara el propòsit, segons va explicar Assumpció Malgosa, de la UAB. Els investigadors van detallar que tenen la intenció de crear aquest banc d'ADN amb mostres de saliva que es poden enviar per correu dins d'un tub.
El mètode de la saliva és diferent del que es fa servir al banc que ja funciona a la UAB, en què els perfils genètics s'obtenen a través d'extraccions de sang dels familiars que després es conserven a una temperatura de -75 graus. Amb relació al mètode de la saliva, un dels impulsors del banc de la UB, Roger Herèdia, hi va mostrar ahir reticències, sobretot pel fet que es puguin enviar per correu. En declaracions a aquest diari, Herèdia es va mostrar crític i va assenyalar que enviant la mostra per correu “se'n trenca la custòdia, que és una circumstància essencial en aquest procés”.
Per la seva part, Bertranpetit va assegurar que el seu mètode és més simple i barat que el de la UB, en què els ciutadans han de pagar 150 euros, i va fer una crida a “unir esforços”. En aquest sentit, Herèdia va coincidir a afirmar que “cal cooperar”, però va demanar que el banc ja existent de la UB sigui el de referència.
LA XIFRA
Els 13 de Gurb i 344 enterraments furtius més
Un total de 344 fosses comunes identificades a Catalunya amaguen els cossos de milers de persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola. L'obertura de les fosses i la identificació dels cossos podria posar fi al patiment que durant dècades ha afectat els familiars que mai van saber on van anar a morir els seus pares, germans o oncles.
El gran debat que s'ha generat al país a l'entorn de la memòria històrica contrasta, però, amb l'escassa activitat desplegada en aquests enterraments furtius i col·lectius. Fins avui només s'ha actuat a les fosses de Prats de Lluçanès, el 2004; Gurb, el 2008, i la serra de Riés, a la comarca de l'Alt Penedès, on s'ha actuat aquest any. En aquest últim cas, la feina s'ha dut a terme en un marc de col·laboració entre el Departament de Governació –quan encara el dirigia Joana Ortega–, la UAB i la UB, que van signar un conveni.
La distribució arreu del territori es caracteritza per una presència més notable de fosses comunes a les comarques de Ponent i a les comarques de la conca de l'Ebre, coincidint amb l'espai geogràfic on van tenir lloc les batalles més sagnants del conflicte. Un mapa interactiu en el web del Departament de Governació dóna informació sobre la ubicació de les diverses fosses i distingeix entre les localitzacions que es consideren probables i les que ja han estat confirmades.