Societat

Societat

Vacances de risc

Tot i que per a la majoria de la gent el temps estival representa una oportunitat per viatjar, descansar o gaudir de la platja o la muntanya, per a algunes persones implica un augment de l'ansietat i l'estrès

Els psicòlegs alerten que la falta de rutina i el temps lliure fan aflorar conflictes familiars que desemboquen en un increment del nombre de separacions

“Els advocatsfan l'agost el mes de setembre”, diu el psiquiatre del Parc Taulí de Sabadell, Josep Moya

Sol, platja, muntanya, viatges... Temps per cuidar-se, per tenir cura de les coses, per atendre els fills, la casa, la parella, el propi cos... Temps per cuinar, passejar, llegir... Temps per fer tot allò que no podem fer la resta de l'any. Les vacances d'estiu s'esperen amb anhel. I més encara si, com aquest any, el juliol arriba amb una onada de calor de les que fan època. Però el que per a la majoria és una oportunitat per desconnectar, per carregar piles, per a algunes persones representa una veritable tortura. “La majoria de la gent prefereix el temps lliure a treballar, però hi ha persones molt obsessives que ho passen malament quan les treus de les seves rutines”, comenta el president de la Societat per a l'Estudi de l'Ansietat i l'Estrès, Antonio Cano.

José Carlos Baeza, de la Clínica de l'Ansietat de Barcelona, té clar que molta gent es refugia en la feina per no haver d'enfrontar-se a una vida que no els agrada. I és clar, quan arriben les vacances, es desorienten. “Són gent que ha activat un mecanisme addictiu que els serveix per no haver de revisar el seu sistema de valors. Quan paren, els problemes els esclaten a la cara, llevat que es plantegin les vacances com un temps per no pensar, amb moltes entrades i sortides, amb pocs temps morts.” En aquests casos, la funció evasiva de la feina la substitueix amb una activitat incessant.

El psiquiatre de l'hospital Parc Taulí de Sabadell Josep Moya té una frase que resumeix el que també passa en alguns nuclis familiars. “Els advocats fan l'agost el mes de setembre”, assegura. I és que moltes famílies mantenen un cert statu quo durant l'any precisament perquè es veuen poc. “Per a algunes parelles les vacances són una veritable prova de foc, les rutines de tot l'any els permeten funcionar sense pensar gaire, sense plantejar-se què estan fent, i quan incrementen el temps de convivència la relació peta.” No només augmenta el nombre de separacions durant el mes de setembre. També l'estiu és un temps amb més casos de violència domèstica. El suggeriment que fa Moya és de sentit comú. “No cal que s'arribi a un extrem que requereixi una actuació d'urgència, cal trobar moments de reflexió durant l'any”, indica.

Baeza comparteix el consell. “Tot allò que no s'ha cuidat o s'ha desatès durant l'any és difícil que no aflori.” També és una bona opció preservar els espais individuals. “No és necessari estar les 24 hores junts”, hi afegeix. Com tampoc és preceptiu compartir massa hores amb familiars als quals només veus d'any en any. “Idealitzem les vacances com idealitzem els dinars de Nadal, que comencen bé amb el vermut i acaben amb retrets”, opina Moya.

Precisament és aquesta idealització del temps estival el que porta algunes persones, especialment les que ja tenen alguna predisposició, a entrar en quadres depressius durant les vacances. “Aquestes persones tendeixen a empitjorar per vacances. El missatge que reben, encara que no sigui cert, és que tothom és molt feliç i es diverteix, i ells se senten exclosos d'aquesta realitat que interpreten negativament“, subratlla Baeza.

Aquest psicòleg és partidari de buscar l'equilibri sempre. De dedicar un temps de les vacances d'estiu a la cura personal, a “reparar desperfectes”. I si l'opció són unes vacances actives, és molt convenient dedicar un temps al començament i al final a practicar activitats més tranquil·les. “Que els primers dies i els últims siguin més relaxats afavoreix l'adaptació al canvi.”

Tot i així, les conseqüències del procés d'adaptació són, en general, inevitables. Més per a algunes persones que per a altres. “Hi ha gent que se sent més dèbil, amb més abatiment, somatitzacions i trastorns digestius”, explica Baeza. Excepte en els casos més patològics, aquestes manifestacions desapareixen al cap de pocs dies. “Hi ha un estrès associat al procés d'adaptació que és normal, el que ja no és tan fàcil de corregir és el que és molt alt i sostingut en el temps. Aquest no s'aconsegueix restaurar i quan parem ens dóna moltes molèsties”, destaca Baeza.

Aguditzat per la crisi
La crisi ha aguditzat alguns quadres d'ansietat. La incertesa i la precarització laboral han acabat afectant també el temps d'oci. “Hi ha persones que estan sotmeses a una pressió tan alta durant molt de temps que no poden gaudir del temps lliure, perquè pensar en la tornada representa també una font de patiment que els impedeix estar tranquils durant les vacances“, diu el psiquiatre Josep Moya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia