La calor no té memòria

El 6 d'agost del 2003 el diari francès Liberation va publicar una portada històrica que, amb el títol Il fait trop chaud pour travailler (“Fa massa calor per treballar”), evidenciava la insofrible onada de calor que des de setmanes enrere tenia sotmès el país veí. Aquell mateix dia, i víctima de la mateixa onada de calor amb origen al nord d'Àfrica, el diari Avui obria la seva portada titulant: “Alerta màxima per la calor.” Aquella calorada, que semblava imbatible i que a França va motivar un encès debat sobre la soledat i la desatenció de la gent gran a causa del gran nombre de víctimes mortals d'edat avançada, va ser superada només tres anys després per una de nova que va afectar bona part del continent europeu, també Catalunya.

D'aquesta manera, el mes de juliol i principis d'agost del 2006 a Catalunya es va registrar almenys la mort de cinc persones víctimes de la calor i els termòmetres van batre rècords que no han estat superats fins ara, tampoc per l'onada de calor que ha fustigat el país aquest mes de juliol passat i que, com es va explicar des del Servei Meteorològic de Catalunya, “ha estat gairebé tan càlid com el del 2006”. És a dir, tot i que ha fet una calor literalment insuportable, i que almenys la mort d'una persona es pot atribuir a un cop de calor, el juliol que es va acabar divendres passat no ha estat de rècord pel que fa als paràmetres i registres meteorològics.

Les dades del servei meteorològic indiquen que a les comarques del sud del país i de ponent sí que s'ha viscut el juliol més càlid, mentre que la zona de les comarques gironines i alguns punts del litoral central, l'estiu del 2006 encara va ser més calorós que el d'aquest any. Per exemple, amb les dades de què es disposa a l'observatori Fabra de Barcelona es pot constatar que a la capital del país els termòmetres no han superat els paràmetres del 2003 i el 2006. A l'altre extrem, l'observatori de l'Ebre ha anotat el registre més alt des que fa mesuraments, amb 0,2 graus per sobre la temperatura de l'agost del 2003. La condició de l'estiu més càlid també s'ha donat a alguns observatoris del Pirineu i Pirineu occidental, així com en municipis de la comarca del Bages.

El juliol ha tingut dos episodis concrets i quasi continuats de calor. El primer es va registrar entre els dies 4 i el 7, mentre que el segon va ser més prolongat i es va estendre del 9 al 21, abraçant tres setmanes diferents. En tots dos casos, la causa de la calor va ser la irrupció d'una massa d'aire africà que va quedar falcada sobre el país.

El fet que les dates de la primera calorada coincidissin amb els dies posteriors al solstici d'estiu, quan les hores d'insolació són al màxim, va contribuir també a fer que “la temperatura diürna assolís valors extraordinaris a Catalunya”, segons les explicacions del servei meteorològic.

Aquells dies moltes de les estacions que mesuren els paràmetres meteorològics van batre rècords. Això va passar a molts indrets de la depressió central del país, amb els valors més alts des dels anys 80 del segle passat, mentre que en alguns punts del prelitoral els registres no van superar els de l'onada de calor del 1994 o la del 2003. Els anys amb què es poden comparar unes dades o unes altres varien en funció de les estacions perquè no totes disposen de les mateixes sèries històriques. Pel que fa al litoral, la primera setmana de mes no va suposar una onada de calor extraordinària, a excepció de la Costa Brava.

El segon episodi de calor, tot i ser més llarg, no va assolir temperatures tan elevades com la primera setmana. Des del servei meteorològic s'assegura que entre el 9 i el 21 de juliol només alguns municipis de la Catalunya Central van patir el que es pot anomenar una onada de calor, i que l'única estació on es van mesurar 40 grau de temperatura va ser la de Vinebre, a la Ribera d'Ebre. En canvi, va ser coincidint amb aquest segon episodi de calorada que es va produir l'única mort que els responsables de la conselleria de Salut han atribuït a un cop de calor. La víctima va ser un home de Tortosa, treballador de l'estadi municipal, que havia passat tot el dia feinejant sota el sol.