Aventurers
El Camí de Santiago
El Camí, a una sola roda
Un reusenc i una moscovita són els primers a fer el Camí de Santiago amb monocicle elèctric
Han completat la ruta en cinc dies des de la localitat de Ponferrada
El reusenc Francisco Llevat i la moscovita Elisabeta Gribanova han culminat, recentment, una fita singular. La ciutadana russa es trobava a Espanya de vacances quan va conèixer aquest reusenc que des de fa tres anys resideix a Shenzhen (Xina), on s'ha aficionat al monocicle elèctric, mitjà de transport que empra habitualment. Quan es van conèixer, Llevat també estava de vacances a Espanya i va deixar-li provar la seva particular manera de moure's. “Es va muntar a la roda i ho va fer bastant bé. Li vaig dir que, ja que anava a visitar Espanya, jo la podia acompanyar, de manera que podíem anar veient les ciutats amb els monocicles elèctrics”, explica el reusenc. D'aquesta manera, va començar una aventura sobre una sola roda que es va iniciar el 3 de juliol amb la visita de diverses ciutats espanyoles i va acabar dilluns amb la realització del Camí de Santiago.
En un primer moment, la parella va fer parada a Saragossa; Pamplona, on van arribar el 7 de juliol per gaudir dels Sanfermines; Bilbao; Segovia; Madrid; Sevilla, i, fins i tot, Eivissa i Mallorca, des d'on van tornar a Barcelona per descansar uns quants dies. “D'una ciutat a l'altra ens desplaçàvem en tren, i en el cas de les Illes, en avió –afirma Francisco Llevat–, però un cop allà ens movíem només en monocicle, encara que l'estació es trobés a 5 o 6 quilòmetres de la ciutat.” El reusenc explica que el monocicle elèctric permet fins a quinze quilòmetres d'autonomia.
A Barcelona, Llevat va descansar cinc dies, mentre que Gribanova va utilitzar aquest període de descans per visitar uns amics a Madrid. Després, van decidir emprendre el Camí de Santiago. “Volíem fer algun viatge en què no haguéssim d'agafar el tren, sinó que fos exclusivament en monocicle elèctric, i vaig pensar en aquesta ruta –explica el reusenc–. Vaig estar parlant amb alguns amics que l'havien fet per tal de saber quina dificultat hi havia i vaig veure que el podíem fer bé.” Aleshores, Llevat va anar a recollir l'Elisabeta a Madrid per viatjar fins a Ponferrada, des d'on van iniciar els 200 quilòmetres fins a Santiago.
Segons Llevat, el monocicle elèctric pot arribar a una velocitat de quinze quilòmetres per hora. “No ens llevàvem tan aviat com ho feien els pelegrins, sinó que ens posàvem a emprendre el camí a les nou o deu del matí.” La parella d'aventurers, que va posar fi a aquesta experiència el 3 d'agost, va trigar cinc dies a completar la ruta.
Uns dies en què els curiosos s'han interessat per aquest mitjà de transport. “La gent es queda al·lucinada, et mira i et fa fotos i vídeos”, assegura Llevat. Però no tot són avantatges, el monocicle pesa 10 quilos i “si l'has de portar a la mà un moment no passa res, però si l'has de transportar pels llocs pesa bastant i és una mica aparatós”.
“Per no gastar bateria, fèiem les pujades a peu i arrossegàvem la roda, ja que si no en un moment se'ns hauria gastat –assegura el reusenc–. Dels 200 quilòmetres de camí potser n'hem fet 40 a peu.”
Per tal de mantenir el vehicle amb bateria, els aventurers portaven un petit carregador que endollaven cada cop que paraven a fer un cafè, dinar o descansar una estona.