Publiquen un treball sobre remeis populars a l’alt Lluçanès
El llibre, editat per l’Ajuntament de Sant Boi, es presentarà dissabte durant la festa major.
Els remeis populars que s’utilitzaven antigament per curar malalties són l’eix central del llibre La medicina popular a l’Alt Lluçanès, fruit d’un treball de recerca d’Hermínia Ordeig. La publicació, que edita l’Ajuntament de Sant Boi, es presentarà aquest dissabte en el marc de la festa major del municipi.
Ordeig, que és filla de Sobremunt, va elaborar la recerca fa trenta anys, quan estudiava Magisteri a la Universitat de Vic. Va entrevistar vuit persones grans de Sobremunt, Sant Boi, Perafita i Olost, que li van proporcionar informació de primera mà sobre medicina popular.
Aquest treball el tenia a casa i l’he anat deixant a diversa gent, comenta l’autora, que actualment resideix a Torelló i que és directora gerent de la Fundació MAP de Ripoll. La recerca va anar a parar a mans de Daniel Montañà, metge de Sant Boi, que li va proposar publicar-la. El llibre és el número 20 de la col·lecció que edita cada any l’Ajuntament de Sant Boi sobre temàtica eminentment local.
Ordeig explica que antigament hi havia tres persones importants als pobles vinculades a la medicina: la llevadora, el curandero i el saludador. Aquest últim tenia un vessant més màgic, ja que barrejava creences i religió amb coneixement sobre la natura per guarir malalties i xacres. Les entrevistes que va fer li van servir per fer un recull dels remeis populars que s’utilitzaven tant per a persones com animals. Alguns són les típiques barreges de plantes, altres són més curioses perquè s’hi inclouen també oracions, comenta Ordeig. En total, es llisten 82 malalties o afeccions amb diferents remeis. Un exemple curiós és el de l’anèmia. Per fer-hi front, es proposa menjar nou cargols vius durant nou dies o, també, beure caldo de ferro rovellat.
Les vuit persones entrevistades, ja desaparegudes, tindrien avui prop d’uns 120 anys. Per tant, la informació que li van proporcionar recula fins al segle XIX. M’ha fet gràcia haver pogut publicar el llibre, potser té més sentit que abans, diu Ordeig, que argumenta que els avis d’ara no saben això, ja no hi ha aquest coneixement. Afegeix que és una forma de recuperar un patrimoni cultural que s’ha perdut.
El llibre, que edita l’Ajuntament a través de Cal Siller, conté fotografies de Josep Martínez Castro.
