El viatge de l'aigua del sant

Pocs elements són tant essencials com l'aigua que, a més, està íntimament lligada a la fe dels cristians a través del baptisme i és present a un gran nombre de miracles. Un exemple clar és sant Magí, màrtir que va fer brollar aigua per calmar la set dels soldats romans que el perseguien. Sobre aquesta base s'articula un dels actes més singulars de les festes del patró tarragoní: la baixada de l'aigua. Tot i que la documentació constata que el romiatge de la portada de l'aigua ja se celebrava el 1843, els orígens del viatge podrien recular fins a l'època de la guerra del Francès.

En la seva versió actual, un grup de persones reprèn el romiatge el 1994 fent únicament la baixada des de les fonts de Sant Magí de Brufaganya cap a Tarragona, segons explica Vicenç Gabriel, el president dels Portants de l'Aigua de Sant Magí.

“Es tracta d'una recollida simbòlica ” afirma Gabriel, que descriu l'emotivitat d'un acte en què participen diverses generacions d'una mateixa família en un recorregut de dos dies a través de la geografia de tres comarques. L'acte té, a més, la col·laboració de la societat de Sant Antoni de Valls i empra 8 carros tirats per cavalls entre les fonts de la Brufaganya i Tarragona: prop de 80 quilòmetres que ressegueixen en bona part el curs del riu Gaià. És un camí que, a trenc d'alba de la matinada de cada 17 d'agost, es comença des de la capella del sant, situada a Pontils. Paradoxalment, mentre els tarragonins pateixen les inclements temperatures del mes d'agost, Gabriel esmenta que “l'aigua està molt freda” quan surten cap a Tarragona. Durant la primera jornada visiten Querol, el Pont d'Armentera i Santes Creus fins arribar a l'ermita del Loreto de Bràfim. A causa del fet de passar per l'asfalt sense cap arbre a la carretera, la distància entre el Pont d'Armentera i Santes Creus és “un tros molt dur”, diu Gabriel. Refrescats per una dutxa i per la bona acollida a Bràfim, hi fan nit. Més enllà de la comesa explícita, el president dels Portants reflexiona sobre el fet que “els alcaldes de la ruta maginiana” provinents de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Tarragonès convergeixin per rebre els Portants.

La matinada del 18 d'agost, l'expedició surt de Bràfim i, ben aviat, queden enrere Nulles, l'Argilaga, els Pallaresos i, per fi, Sant Pere i Sant Pau on, a les instal·lacions d'Ematsa, descansen abans d'entrar al centre de Tarragona.

Del viatge, Gabriel en destaca la bona recepció a tots els indrets i rememora cadascun dels àpats que hi realitzen: el cafè al restaurant del coll de Nulles, l'esmorzar de forquilla a l'Argilaga, el vermut als Pallaresos...tot un recorregut gastronòmic pel bo i millor que dóna el territori.

Arribats a la ciutat, Gabriel descriu sobretot l'alegria imperant. “A la gent gran li fa il·lusió que li portin l'aigua” assegura, i hi afegeix que “molts tenen fe i senten una gran devoció”. El president explica que alguns tarragonins els narren “fets singulars” relacionats amb l'aigua. Finalment, relata com els membres de l'associació senten satisfacció perquè “l'aigua és un regal” i consideren molt satisfactori que se'n reparteixin gairebé 4.000 litres en petites ampolletes, càntirs, etc... El viatge de l'aigua de sant Magí, però, encara no s'ha acabat. La devoció pel sant a Palma fa que una petita part també arribi a l'illa.