El mòbil s'estén a l'escola
Ensenyament demana que s'incorpori al currículum l'ús de telèfons intel·ligents i tauletes, cada cop més presents a l'aula
La utilització de la tecnologia als centres millora l'aprenentatge, però cal que sigui racional
Els telèfons mòbils han irromput a l'escola i, sobretot, als instituts, d'una manera abrupta i massiva, cosa que ha provocat el desconcert dels professors. En un primer moment, van reaccionar a la defensiva i alguns instituts van prohibir que els estudiants duguessin el mòbil a l'aula. Ara, però, cada cop hi ha més centres que han canviat de xip i, no només no prohibeixen els smartphones, sinó que en treuen profit per a l'ensenyament.
La prova més clara és l'èxit de l'assignatura Mobilitzem la informàtica, en què els alumnes de quart d'ESO aprenen a fer aplicacions amb dispositius mòbils. El curs passat hi van participar uns 12.000 estudiants i pel curs vinent es preveu que ho facin també 12.000, als quals se sumaran la mateixa quantitat d'estudiants que cursaran la matèria Apliquem la tecnologia, en aquest cas en el tercer curs, segons el Departament d'Ensenyament.
L'extensió de l'ús de la tecnologia mòbil a les escoles i instituts ha portat el Departament d'Ensenyament a enviar als centres unes instruccions sobre l'ús d'aquests dispositius a l'aula. El document Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement recull les directrius que el març passat va donar el Consell Escolar de Catalunya, en què animava a “superar la visió negativa dels mòbils” i a aprofitar-ne els avantatges. Ara, el govern va més enllà i en les instruccions demana que es potenciïn els dispositius mòbils tant per adquirir competències digitals com per integrar-los com a eina d'ensenyament, i insta a incorporar-los al currículum i a les normes de funcionament dels centres.
“És imprescindible que els dispositius mòbils estiguin als centres, l'escola ha de preparar els alumnes per a la societat que els ha tocat viure”, reivindica Pere Marquès, director del Grup de Recerca DIM (Didàctica, Innovació i Multimedia) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Marquès defensa que els mòbils i, sobretot, les tauletes, són “instruments clau per ensenyar competències digitals i per facilitar els aprenentatges d'altres continguts curriculars”, però avisa que la introducció d'aquestes tecnologies s'ha de fer de manera planificada.
“L'ús de la realitat augmentada i la programació d'aplicacions als centres està molt bé, però hi ha el perill que deixem de banda els elements indispensables que tots els centres haurien de tenir” i que Marquès xifra en quatre: “Un videoprojector o pissarra digital; que cada alumne disposi d'un dispositiu digital quan calgui; que el centre tingui una plataforma educativa amb campus virtual, Moodle, fòrums, etc..., i que hi hagi continguts multimèdia per als estudiants.”
L'altra clau, sosté Marquès, és la formació del professorat, que, tal com s'està fent ara en matèria de tecnologia, “no és la més desitjable”. “Convé que l'ensenyament de la tecnologia sigui presencial i no en línia perquè els docents perdin la por i la manca de confiança.” A més, tot plegat hauria d'anar acompanyat d'un “pla d'innovació a llarg termini” en què els centres reinterpretin què s'ha d'ensenyar i com”.
Els estudis fets fins ara pel Grup de Recerca DIM demostren que l'ús de dispositius mòbils a l'aula milloren l'aprenentatge. El repte és que la tecnologia estigui a l'abast de tothom i que se'n faci un ús intel·ligent.
LA FRASE
LA XIFRA
Reptes per a una tecnologia canviant
La ràpida introducció de la tecnologia mòbil per a usos educatius ha obert grans esperances arreu del món, però també moltes inquietuds. La primera, el perill que es converteixi en un factor més de desigualtat entre els qui tenen accés als aparells i els qui no. Als pedagogs i experts els amoïna també el risc de distracció que comporta la connectivitat perpètua i la pèrdua de la privacitat. En el terreny tècnic, la ràpida evolució de la tecnologia també és motiu de maldecaps. Els programes i els dispositius canvien amb molta rapidesa i ni les famílies ni, encara menys, els centres educatius, tenen la capacitat d'adaptar-se a les últimes novetats. Una prova és els problemes de connexió Wi-Fi en moltes escoles i instituts per tan sols utilitzar la pissarra digital.