Noe Gaya
Una experiència de superació
La papallona és el mirall
La sala d'actes del Museu de la Vida Rural de l'Espluga queda petita per acollir ‘El camí de la papallona'
La jove Noe Gaya explica la seva experiència arran d'un greu accident de trànsit
Diu la periodista Mònica Terribas que, afortunadament, gaudim d'una societat que es mobilitza quan troba al davant una persona que lluita contra les seves dificultats. I no l'erra.
Desenes, centenars de persones van aconseguir que divendres la sala d'actes del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) semblés un petit cambró. Als seients, arrambats a les parets laterals i posteriors, drets als passadissos o ocupant les escales d'accés, molts familiars, amics i veïns van voler acompanyar la presentació del llibre El camí de la papallona, de Noe Gaya.
El llibre és el relat en primera persona d'una jove que va tenir un greu accident de cotxe que li va provocar una paràlisi gairebé total. “Parla dels sentiments, emocions, sensacions que s'han anat despertant en mi a partir de l'accident que vaig tenir un 28 de maig del 2000, el dia que vaig tornar a néixer”, explica ella mateixa en la introducció del volum. Per a la resta, però, és una història de superació personal.
Aquesta és la tesi de Ferran Civit, el candidat espluguenc de Junts pel Sí el 27-S, a qui Noe Gaya va demanar que presentés el llibre, no amb el barret polític sinó amb el capell de company d'escola d'infantesa. Potser també, com ell va reconèixer, com a propietari de les primeres carabasses que la jove Noe va repartir entre els seus primerencs pretendents.
Cercant l'equilibri entre emoció i reflexió, Civit va demanar un allunyament dels llibres d'autoajuda i els seus profetes i un apropament a vivències autèntiques. Com la de Noe Gaya, o la que ha reflectit altra gent propera, com el motorista Isidre Esteve.
La periodista Mònica Terribas va reprendre el fil de la reflexió des de la sinceritat de qui veu com una “putada” una lesió medul·lar, un infart cerebral o una discapacitat mental que condiciona la vida. I amb la mateixa sinceritat va qüestionar la fragilitat d'aquestes “papallones” respecte a la resta: “Ens ensenyen a viure a nosaltres perquè tenen més dificultats que nosaltres per desenvolupar la seva vida.” De fet, hi va afegir, “els necessitem perquè són el mirall de les nostres fragilitats i això fa que ens adonem del que és realment important”.
Terribas també va fer una defensa de la igualtat com a éssers individuals, cadascú amb les seves limitacions, i va elogiar el valor de la jove Noe Gaya de reflectir les seves vivències en un llibre. “Tots tenim ferides que ens generen un abans i un després però no tots som capaços d'explicar-ho”, hi va afegir.
“Cada cop que llegeixo les reflexions de la Noe, em quedo fascinat per la imparable capacitat que tenim els humans de mirar cap al futur amb optimisme, fins i tot en els moments de més adversitat”, explica el divulgador científic Eduard Punset en el pròleg del llibre.
Noe Gaya i l'actor José Corbacho ja formen part del cartell anunciador de la cursa de la Marxa per la Paràlisi Cerebral que es farà el 4 d'octubre a Barcelona. Es tracta de la cinquena edició d'una cursa solidària de 5 quilòmetres organitzada per Ipsen Pharma i la Federació Catalana de Paràlisi Cerebral a favor
del col·lectiu de persones amb paràlisi cerebral i etiologies similars.