Aquest any s'han perdut el doble de persones que el 2014

Per poc que el temps ho afavoreixi, en les pròximes setmanes sortiran al bosc gairebé tants bolets com boletaires, un col·lectiu que cada any contribueix a fer créixer el nombre de persones perdudes al medi natural. L'any passat, fins al 30 de setembre –quan pràcticament es va donar per acabada una magra temporada–, els Bombers de la Generalitat van fer 50 actuacions relacionades amb boletaires, la meitat de les quals concentrades en dues comarques: el Berguedà (12) i l'Alt Urgell (11). “El que fa el boletaire, que sovint va sol, normalment és fugir del camí i mirar sempre a terra, sense pensar a buscar punts d'orientació”, argumenta Francesc Martínez, sergent del Grae, l'equip de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat.

El nombre de persones extraviades a la natura no remet. Ben al contrari: fins al 31 d'agost –quan els caçadors de bolets encara eren escassos–, el nombre de recerques fetes ja havia doblat les del mateix període de l'any passat. Si en els primers vuit mesos del 2014 en van haver de fer 94, en el mateix període del 2015 n'han fet 182. Per comarques, el Ripollès (14) i el Berguedà (10) lideren el rànquing de zones on s'ha esgarriat més gent, amb Queralbs (6) i Saldes (6), respectivament, al capdavant. Moisès Masanas, alcalde de Saldes, reconeix que al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Pedraforca en concret –massís que l'any passat va ser coronat per 23.000 persones– és on es concentren la majoria de les incidències, per la gran afluència de gent que hi ha. “El Pedraforca és una muntanya pròxima que, degudament equipat i assessorat, pots fer sense gaires problemes. De tota manera, una cosa que ens sobta molt és que, en hores intempestives, quan ja s'ha d'haver baixat de la muntanya, la gent tot just demani per pujar-hi”, comenta Masanas, que recomana informar-se sempre primer al refugi.

Rescats de muntanya

A diferència dels rescats en medi fluvial (32, fins al 31 d'agost del 2015) o marítim (47), i dels rescats en coves i pous (8), que es mantenen als mateixos nivells, o gairebé, respecte al mateix període de l'any passat, el que ha augmentat força són els rescats de muntanya: 559 en els vuit primers mesos d'enguany en comparació dels 478 del mateix període del 2014. Els municipis on s'han fet més rescats d'aquest tipus són Naut Aran (35 fins a l'agost, 12 més que l'any passat), Setcases (24, 13 més que el 2014) i Saldes (17,8 més). Juan Miguel Riu, responsable del grup de rescats del Grae de la Val d'Aran, confirma que aquest agost han notat que ha pujat el volum de feina, tot i que a l'estiu “són rescats més facilets, de gent no tan preparada que fa algun dels diversos itineraris que hi ha a la Val d'Aran com ara la ruta dels llacs de Colomers”.

L'increment del nombre de rescats de muntanya ha afavorit que, fins al mes passat, s'hagin comptabilitzat a Catalunya un total de 828 salvaments al medi natural, quan l'any passat se'n van registrar 649 fins a l'agost. El Ripollès (76), la Val d'Aran (55), el Berguedà (46) i l'Alt Empordà (38) lideren el rànquing de comarques on enguany s'han fet més salvaments en general. Tenint en compte les dades totals de l'any passat (vegeu gràfic), el Bages (54) també figura entre les zones vermelles, amb les muntanyes de Montserrat com a principal reclam d'escaladors i, cada cop més entre setmana, d'excursionistes.

“El servei clàssic dels bombers –extinció d'incendis, accidents de trànsit...– ja fa anys que més aviat té una tendència a la baixa i, en canvi, el nombre de salvaments al medi natural creix any rere any”, reconeix Martínez. Segons ell, la principal explicació és que ara “hi ha molta afluència de gent i un ús més intens del medi natural que fa uns anys”. Si, a això, hi afegim que les activitats que s'hi practiquen s'han diversificat moltíssim, i que no sempre es va prou preparat, la possibilitat de fer una actuació s'amplia. “Abans la gent que anava a la muntanya feia alpinisme, escalada o espeleologia. Ara tens des dels que fan parapent fins als que fan barranquisme amb grampons o corren de nit amb frontals.”

Amb tot, el 50% dels salvaments o rescats que fan els bombers se solen correspondre a excursionistes o gent que surt a passejar i es fa lesions menors (torçades de turmell, fractura de tíbia i peroné...). El rescat tècnic, que exigeix tot un dispositiu més complex, és força residual. “Els dos tipus de serveis que necessiten més mitjans, i on el procediment ja ens determina que hi haurem d'enviar més gent, són les allaus a l'hivern i els rescats en coves i avencs”, diu el sergent del Grae, que recorda que l'helicòpter els dóna molta rapidesa d'actuació, però és una cèl·lula de treball molt petita, formada per cinc persones (un pilot, un operador de grua, dos rescatadors del Grae i un sanitari).