Societat

Entrebanc superat

El refugiat sirià que la periodista hongaresa va fer caure a la frontera amb Sèrbia passa per l'estació de Sants camí cap a la seva nova vida d'entrenador de futbol a Madrid

Osama Abdul Mohsen, que abans de la guerra havia entrenat un equip de la primera divisió siriana, espera poder reunir a Getafe la resta de la seva família, encara a Turquia

En Zaid ahir duia una bufanda del Llagostera embolicada al coll. L'hi havia donada algú del'Escola Oficial d'Entrenadors de Futbol i Futbol Sala (Cenafe) tot just baixar del vagó número 16 d'un tren procedent de París. A l'estació de Sants, on feia transbordament per agafar un TAV cap a Madrid, l'esperava una munió de càmeres de televisió. No els feia mala cara. La guerra a Síria i la travessia fins a Europa no li han fet perdre la mirada curiosa de nen de set anys. Tampoc l'experiència que va viure aquest estiu a la frontera entre Sèrbia i Hongria, quan una reportera hongaresa va fer la traveta al seu pare. Osama Abdul Mohsen havia vist moltes entrades com a entrenador de futbol a la primera divisió siriana. Dirigia l'Al-Fotuwa, un equip de Deir es-Zor. Però cap joc més brut que el de Petra László, la reportera que va posar la cama per fer-lo entrebancar mentre duia en Zair als braços intentant escapolir-se de la policia d'Hongria a Röszke.

Eren temps –fa escassos dies– en què encara es podia passar de Sèrbia a Hongria sense topar amb la famosa tanca filada, avui completada. L'entrada de László, que va fer la volta al món, va fer caure pare i fill, però no els va aturar en la seva travessia Europa amunt. La policia els va prendre les empremtes digitals i van continuar el viatge fins a Alemanya. Ja des de Munic van agafar el tren per anar en sentit contrari, Europa avall, i ahir van arribar a Madrid via Barcelona.

I love you all of you for all, thank you for España”, repetia Abdul Moshen davant les càmeres. A Munic s'havia retrobat amb un altre fill, de 18 anys, Muhammad, que havia emigrat abans que ells i havia arribat per mar a Itàlia quan encara era menor d'edat. Ahir era en Muhammad qui carregava als braços en Zaid, fins que li van demanar que ho fes el pare, per a la fotografia.

El sirià vol reunir ara la resta de la seva família i començar una nova vida. Fa un any que va abandonar Síria i fa 15 dies que va sortir de Turquia –la seva esposa, una filla i un altre fill encara són allà–. A Madrid vol treballar com a entrenador. El Cenafe li ha buscat allotjament a Getafe. L'alcaldessa de la localitat madrilenya, Sara Hernández, va explicar ahir que “se'ls prestarà tota l'atenció necessària” i que treballarà “amb el Getafe CF perquè el pare pugui entrenar-hi, ja que té experiència, i el seu fill Zaid hi pugui jugar, o fins i tot en un futur en algun altre equip espanyol, per què no”.

Tots tres van baixar del tren a la via 6 a tres quarts de nou tocats. El TAV cap a Madrid els esperava mitja hora més tard a la via 5; és a dir, a la mateixa andana per on havien arribat. Per fer temps i sadollar la premsa van pujar al vestíbul de l'estació, on van fer unes declaracions fugaces entre la sorpresa dels passavolants, que es preguntaven qui era l'estrella del rock. Hi va haver empentes i algun entrebanc, però no intencionat.

Convertit en una de les cares del drama migratori, Abdul Mohsen forma part de les més de 170.000 persones que es calcula que han entrat a Hongria aquest any.

László, a l'atur

I Petra László? La periodista hongaresa es va disculpar fa uns dies, si és que té disculpa. “Quan veig el vídeo no em reconec. Em penedeixo sincerament del que vaig fer i me'n responsabilitzo”, va entonar en una carta publicada pel web del diari hongarès Magyar Nemzet. Estava filmant quan centenars d'immigrants van trencar el cordó policial. “Vaig entrar en pànic, no sóc una reportera racista i sense cor”, mantenia. László treballava a la cadena privada N1TV, pròxima a l'extrema dreta del partit Jobbik. L'acomiadament, per una acció “inacceptable”, va ser fulminant quan les imatges en què feia la traveta al refugiat i donava una cossa a una nena van esdevenir virals i van generar la repulsa internacional.

“Com a mare, lamento molt que el destí m'hagi dut fins a una nena, cosa que en aquell moment no vaig percebre. Estava en pànic”, es justificava. La policia la va interrogar i la fiscalia l'acusa de vandalisme. Avui László, de 40 anys, és a l'atur i ha rebut amenaces.“Només sóc una dona, una mare ara ja sense feina que en una situació de pànic va prendre una decisió equivocada”, insisteix.

“És difícil expressar-se de la manera correcta quan a un li cau a trossos tota la vida.” En el seu cas, és un dir. En el cas d'Abdul Mohsen és literal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.