REPORTATGE
Una exposició descobreix la figura de Rafael Patxot, a Granollers
El Museu de Ciències Naturals presenta Rafael Patxot. Mecenes, científic... l’home
El Museu de Ciències Naturals de Granollers s’ha sumat a la commemoració de l’Any Patxot, en el cinquantè aniversari de la seva mort, acollint l’exposició Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l’home, que es va inaugurar divendres a la tarda.
La mostra és una producció conjunta de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecé Produccions. Ja a finals de l’any passat, dins els actes commemoratius de l’Any Patxot, ja es va presentar a La Tela el llibre Els ocells del Montseny, del biòleg molletà Josep Ribes.
La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Granollers, Mireia López, va encoratjar a visitar l’exposició per conèixer la gran riquesa d’aquest personatge i totes les seves aportacions en diferents àmbits. Patxot va impulsar projectes en l’àmbit de la cultura popular i la meteorologia. Dins les seves ocupacions principals, també va ser editor, va estar vinculat als moviments intel·lectuals i polítics de l’època, també a l’excursionisme. Tal com va remarcar Valentí Junyent, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Medi Ambient, Patxot va ser un dels grans mecenes de Catalunya, amb tota una trajectòria desenvolupada durant anys de compromís en moments especials.
La casa de Rafael Patxot a Mosqueroles, la Masia Mariona, és actualment la seu oficial del Parc Natural del Montseny. Precisament, l’alcalde de Granollers Josep Mayoral va recordar haver viscut en directe tot el procés de restauració de la masia, convertida ara en un espai obert a la ciutadania que ofereix coneixements i serveis de qualitat. Mayoral va destacar l’humanisme intens i les conviccions de Patxot, a més de la seva capacitat per generar històries (masia catalana, ciència, música...) que van formar part d’un gran llegat.
L’exposició al Museu de Ciències Naturals presenta l’univers Patxot, des de la seva catalanitat fins a la seva família, el seu llegat, el seu caràcter o l’exili, a través d’unes portes situades a la sala. Es complementa amb alguna fotografia, algun quadre, una màquina d’escriure i fins i tot amb una porta de la biblioteca de la casa de Sant Feliu de Guíxols que Patxot es va emportar a l’exili. Potser el fet d’endur-se la porta a Suïssa era la manera que tenia de crear la il·lusió que el món que havia hagut de deixar enrere no havia desaparegut, que a través de la porta de Ginebra podia veure el seu temple a Barcelona, s’explica en l’exposició.
